28.04.2011 - 06:00
El poeta Jaume Subirana va obrir ahir el seu bloc (Flux) amb un videomuntatge del primer poema del recull ‘Una pedra sura’, que ha guanyat el X Premi de poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. El guardó es va lliurar ahir al vespre, quan feia trenta-nou anys de la mort d’en Ferrater, al seu pis de Sant Cugat. Diu Subirana: ‘El títol “Una pedra sura” surt de la cita que encapçala el llibre, que és del poeta nord-americà d’origen serb, Charles Simic: ‘El poema que vull escriure és impossible. Una pedra que sura.’ Una pedra no sura mai i em va agradar el contrast entre allò que té de feixuga la pedra i la lleugeresa de l’aigua, que n’hi ha, i molta, també en els poemes. Aquest contrast és el rerefons del llibre.’
Els trenta poemes que formen ‘Una pedra sura’ són plens d’homenatges i de diàlegs amb Seamus Heaney, Robert Louis Stevenson, Ted Kooser… Detalla Subirana: ‘Hi ha una traducció d’un poema de Yeats, ‘Un aviador irlandès preveu la seva mort’, i la rescriptura d’un poema infantil de Robert Louis Stevenson. La majoria de poemes són breus, fins i tot n’hi ha de molt breus, haikus o deformacions d’haikus. Entenc l’ofici de poeta com un diàleg amb la tradició i amb alguns poetes vius d’aquí i de fora. El recull també conté un poema llarg, que és un diàleg amb Joan Salvat-Papasseit.’
Per què Salvat-Papasseit? ‘És un poeta inicial, que quan ets jove valores molt (per l’energia que transmet, l’alegria, la manera que té d’afrontar-se amb el poema, al vers, anant a buscar la llum…), després deixa d’interessar-te i quan et fas gran tornes a recuperar-lo i a valorar-lo. Aquest poema parteix d’un encàrrec, un poema dedicat a la tomba de Papasseit (pel llibre ‘Tombes i lletres’ (vídeo) publicat per Edicions Sidillà).’
‘Una pedra sura’ té un ressò del darrer llibre de poemes de Subirana, ‘Rapala‘ (Edicions 62, 2008). Però, a diferència de ‘Rapala’, ‘Una pedra que sura’ proposa noves imatges com la de la pedra, ‘que juga molt bé amb l’aigua que passa. També hi ha poemes de viatge i n’hi ha sobre el país, el paisatge, la identitat.’ El llibre sortirà a l’octubre.
Quan Subirana va publicar ‘Rapala’, poc després va obrir ‘Coses de Rapala‘, un bloc sobre el llibre. El poeta troba molt útil el bloc. I, a més del bloc personal, Flux, en té d’altres, com el dedicat a Josep Carner, ‘Carneriana‘. El bloc també s’ha convertit en un mitjà important per a la maduració dels seus poemes. Alguns dels que inclou en el nou llibre, els ha publicats a Flux de primer, perquè fa servir el bloc de quadern d’escriptura i de provatures. ‘És un fet d’objectivació. Hi ha poemes que, un cop publicats, he retocat moltes vegades i n’hi ha que he canviat i que són diferents al llibre.’ També comenta que va utilitzar el bloc per publicar la seva versió del poema de Yeats, juntament amb les dues traduccions que ja n’havien fet, la de Marià Manent i la de Patrícia Manresa Ní Ríordáin i Albert Roig (‘D’aviadors irlandesos‘).
Al desè Premi de poesia de Sant Cugat, s’hi han presentat vuitanta-nou reculls (vint-i-nou més que l’any passat). Subirana hi va concórrer amb el pseudònim Marc Torres. El jurat que l’ha premiat era format pel poeta i editor Jordi Cornudella, l’editor Xavier Folch, la poetessa Marta Pessarrodona, l’escriptora Imma Monsó i el poeta Francesc Garriga. El premi és dotat amb 7.250 euros.
