27.04.2011 - 20:00
El poeta Jaume Subirana obria el seu bloc (Flux) aquest matí amb unes frases de suspens: ‘Avui us penjo aquest videomuntatge en rigorosa primícia mundial, i demà prometo explicar-vos per què…’ Ens avancem: El vídeo proposa unes imatges que acompanyen un poema seu, ‘Per immersió’, que ha resultat ser el primer poema del recull ‘Una pedra sura’, que ha guanyat el X Premi de poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. El guardó s’ha lliurat aquest vespre, dia en què fa trenta-nou anys que Ferrater es llevava la vida al seu pis de Sant Cugat. Explica Subirana que ‘el títol, ‘Una pedra sura’, surt de la cita que encapçala el llibre, que és del poeta nord-americà d’origen serbi, Charles Simic: ‘El poema que vull escriure és impossible. Una pedra que sura’. Una pedra no sura mai i em va agradar el contrast entre el que té de pesantosa la pedra i l lleugeresa de l’aigua, que n’hi ha i molta també en els poemes. Aquest contrast és l’escenari de fons del llibre.’
Els trenta poemes que composen ‘Una pedra sura’ són plens d’homenatges i de diàlegs amb Seamus Heaney, Robert Louis Stevenson, Ted Kooser… Explica Subirana: ‘Inclou una traducció d’un poema de Yeats, ‘Un aviador irlandès preveu la seva mort’, o la reescriptura d’un poema infantil de Robert Louis Stevenson. La majoria de poemes són breus, fins i tot alguns molt breus, haikus o deformacions d’haikus. Entenc l’ofici de poeta com un diàleg amb la tradició i amb alguns poetes vius d’aquí i de fora. El recull també conté un poema llarg, que és un diàleg amb Joan Salvat-Papasseit.’
Per què Salvat-Papasseit? ‘És un poeta inicial, que quan ets jove valores molt (per l’energia que transmet, l’alegria, la manera que té d’afrontar-se amb el poema, al vers, anant a buscar la llum…), després deixa d’interessar-te, i quan et fas gran tornes a recuperar-lo i a valorar-lo. Aquest poema parteix d’un encàrrec, un poema dedicat a la tomba de Papasseit (pel llibre ‘Tombes i lletres’ (vídeo) publicat per Edicions Sidillà).’
‘Una pedra sura’ té un ressò del darrer llibre de poemes de Subirana, ‘Rapala‘ (Edicions 62, 2008). Però a diferència de ‘Rapala’, ‘Una pedra que sura’ proposa noves imatges com la de la pedra, ‘que juga molt bé el joc amb l’aigua que passa. També hi ha poemes de viatge i hi ha poemes sobre el país, el paisatge, la identitat.’ El llibre sortirà a l’octubre.
Quan Subirana va publicar ‘Rapala’, poc després va obrir ‘Coses de Rapala‘, un bloc sobre el llibre. El poeta troba molt útil el bloc. I, a més del seu personal, Flux, també en té d’altres, de blocs, com el dedicat a Josep Carner, ‘Carneriana‘. El bloc també s’ha convertit en una eina important per a la maduració dels seus poemes. Alguns dels que inclou en el nou llibre els ha mostrat a Flux primer, perquè utilitza el bloc com a quadern d’escriptura i de provatures. ‘És un fet d’objectivització. Alguns poemes, un cop penjats, els he retocat moltes vegades i alguns els he canviat i són diferents al llibre.’ També comenta que va utilitzar el bloc per publicar la seva versió del poema de Yeats, juntament amb les altres dues traduccions que existien, la de Marià Manent i la de Patrícia Manresa Ní Ríordáin i Albert Roig (‘D’aviadors irlandesos‘).
En aquesta desena edició s’han presentat vuitanta-nou reculls al Premi de poesia de Sant Cugat (vint-i-nou més que l’any passat). Subirana va lliurar els poemes sota el pseudònim de Marc Torres. El jurat que l’ha premiat és format pel poeta i editor Jordi Cornudella, l’editor Xavier Folch, la poetessa Marta Pessarrodona, l’escriptora Imma Monsó i el poeta Francesc Garriga. El premi és dotat amb 7.250 euros.
