25.04.2011 - 08:46
El portal de filtracions Wikileaks ha començat a divulgar una part dels 779 documents secrets de què disposa sobre la presó nord-americana a la base militar de Guantanamo (Cuba). Els Guantanamo Files consten de 4.759 folis que apleguen les fitxes de 758 presoners dels 779 que han passat pel centre. El material, el va elaborar entre 2002 i 2008 la Força Conjunta de Guantanamo i s’adreçava al Comandament Sud del Departament de Defensa dels EUA, a Miami. S’hi revelen processos il·legals per obtenir informació dels presoners i recomanacions sobre la necessitat de mantenir-ne la reclusió d’alguns o d’alliberar-ne uns altres, d’acord amb una escala de perillositat de tres nivells.
A més, s’hi contenen explicacions detallades sobre el motiu pel qual se’ls va empresonar. En alguns casos s’al·ludeixen a les declaracions dels altres presoners, que Wikileaks considera que són ‘poc fiables perquè han estat víctima de tortures o de més formes de coacció, o perquè han facilitat fals testimoni per assegurar-se un tracte millor a Guantanamo’.
Als papers apareix reflectida l’opinió de la Força Conjunta de Guantanamo i de l’equip d’investigació criminal creat pel Departament de Defensa per dur a terme els interrogatoris, com també de l’equip científic de valoració del comportament, format per psicòlegs que tenien l’última paraula per a ‘l’explotació’ dels presoners per obtenir-ne informació.
Els presoners
El material filtrat aporta informació inèdita sobre els primers 201 presoners excarcerats, alliberats entre 2002 i 2004, molts dels quals eren innocents ‘detinguts per error o perquè els EUA oferien substancials recompenses als aliats pel lliurament de membres talibans i d’al-Qaida’. A més, inclou els casos dels 397 presoners restants que han abandonat el centre de detenció des de 2004 fins ara i dels set que hi han mort.
Entre els presoners ‘d’alt valor’ més esmentats en aquests documents hi ha Abu Zubaidah, detingut el març de 2002 al Paquistan i traslladat a Guantanamo el setembre de 2006, a més d’Ahmed Jalfan Ghailani i Walid bin Attash, internats a Guantanamo per les mateixes dates. Un altre dels més esmentats és Zarqawi Abdu Alí al-Hajj, un iemenita detingut el febrer de 2002 al Paquistan, considerat un ‘facilitador d’al-Qaida’ i que va aterrar al penal el setembre de 2004.
Reiteradament hi apareix Ibn al-Xaikh al-Libi, descrit als documents com el comandant militar a Tora Bora del cap d’al-Qaida, Ussama bin Laden. El 2001 va confessar sota tortura que membres d’aquesta organització havien contactat amb l’ex-president iraquià Sadam Hussein per negociar l’adquisició d’armes biològiques i de destrucció en massa, argument que va utilitzar l’ex-president dels EUA George W. Bush per a envair l’Irac. Al-Libi mai no va arribar a ingressar a Guantanamo perquè es va suïcidar el 2009 en una presó líbia.
Condemna dels EUA
El govern dels EUA ja ha condemnat la ‘desafortunada’ decisió de Wikileaks de publicar documents obtinguts ‘il·legalment’ sobre la presó a la base militar de Guantanamo (Cuba). ‘Els documents contenen informació classificada sobre antics presoners i actuals de Guantanamo, i per això condemnem enèrgicament la filtració de la informació’, diu una nota del secretari de premsa del Pentàgon, Geoff Morrell, i de l’enviat especial per al tancament de la presó cubana, l’ambaixador Dan Fried.
Els EUA hi adverteixen que la filtració pot perjudicar l’esforç realitzat per les autoritats a l’hora de protegir els seus nacionals, objectiu que hauria estat prioritari de l’administració de l’ex-president Geroge W. Bush i de l’actual, Barack Obama.
