14.04.2011 - 19:45
Avui fa vuitanta anys es va proclamar la Segona República, acompanyada a Barcelona de la proclamació de la República Catalana, règim que al cap de tres dies es va rebaixar per convertir-lo en la recuperació de la Generalitat de Catalunya. Feia poc més d’un any que s’havia posat fi a la dictadura espanyola de Primo de Rivera, instaurada el 1923, i el 12 d’abril de 1931 s’havien fet unes eleccions municipals que van precipitar els esdeveniments. Els electors van votar majoritàriament les forces republicanes, i el rei Alfons XIII va haver d’exiliar-se. Al Principat, el partit Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va assolir un gran triomf, del tot inesperat, perquè no feia ni un mes que s’havia fundat quan es va presentar a les eleccions. A la xarxa, centenars de persones s’han fet ressò de l’aniversari, ja sigui als blocs o a Twitter, a través de les etiquetes #republicacatalana #republica i #14abril.
El 14 d’abril de 1931 al matí en Lluís Companys, d’ERC, va prendre la iniciativa de proclamar la república des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. No gaire estona després, amb la plaça de Sant Jaume plena, Francesc Macià, cap del mateix partit, va proclamar la República Catalana, ara des del balcó del Palau de la Generalitat. L’emotiva proclama de la República Catalana, com a estat integrant de la Federació Ibèrica, va obrir un conflicte entre les autoritats republicanes catalanes i espanyoles.
La proclamació de Francesc Macià va preocupar el govern republicà provisional espanyol, que el 17 d’octubre va enviar amb avió a Barcelona els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer per debatre la situació. De la reunió, en va sortir l’acord de rebatejar la República Catalana amb el nom de Generalitat de Catalunya, recuperant el nom de la institució medieval de la Diputació del General. La Generalitat, concebuda com un govern autònom, va redactar un projecte d’estatut d’autonomia, referendat el 2 d’agost de 1931: hi va votar un 75% del cos electoral, amb un 99% de vots a favor, i va rebre el suport de més de quatre-centes mil firmes de dones catalanes, aleshores sense dret de vot. Les Corts de Madrid van aprovar l’estatut, molt retallat, el 1932. Des d’aleshores, i amb nombrosos entrebancs, es va mantenir vigent fins el 5 d’abril de 1938, quan una ordre dictada per Francisco Franco va abolir-lo.
Enllaços
Array
