11.04.2011 - 00:00
Ningú no podia pensar que això passaria. Quan l’11 de setembre de 2009 a Arenys de Munt van votar 2.671 electors en el que era el primer dels referèndums sobre la independència era impossible preveure que dinou mesos després 257.645 ciutadans de Barcelona enfilarien amb tranquil·litat el camí de les urnes per a votar si estan d’acord que la nació catalana es constitueixi en un estat sobirà dins la Unió Europea. Només han passat dinou mesos entre una iniciativa que avui ja sembla clar que va canviar per sempre la política catalana i la consolidació de Barcelona com la capital del país disposats a decidir.
El camí no era senzill i molta gent es va espantar quan Barcelona Decideix va proposar el 10 d’abril de 2011 com a data de celebració de la que havia de ser la més important de les consultes. A còpia d’esforç i tenacitat la consulta ha estat, tot amb tot, un èxit. I ho ha estat, a més, topant amb un ajuntament que sens dubte ha estat el més virulent en contra de tots els del país. Tant com per a prohibir la penjada de banderoles que l’organització ja havia emparaulat i pagat o com per enviar de manera reiterada la Guàrdia Urbana a molestar els voluntaris.
Ahir, amb tot, la normalitat i la tranquil·litat van ser la norma. Només algun petit incident aïllat va trencar la tònica d’una jornada on es van veure cues en molts col·legis electorals, sobretot cap al migdia. Eren milers i milers de persones votant sota la mirada atenta dels observadors internacionals, que han destacat en tot moment la netedat i escrupolositat del procés.
Al final de la nit, després de proclamar els resultats de participació, l’alegria va esclatar a la part baixa de la Rambla. A la seu d’UGT de Catalunya hi havia el centre de recompte, on anaven arribant les dades dels més de tres-cents col·legis electorals repartits per tota la ciutat. Quan el portaveu de Barcelona Decideix, Alfred Bosch, va dir que havien votat ‘dos-cents cinquanta set mil’, la sala sencera es va posar dempeus aplaudint i no li va deixar dir les centenes, les desenes ni les unitats que completaven la xifra. Barcelona, clarament, era la capital també del dret de decidir.
