10.04.2011 - 08:46
Tot apunta que les islandesos tornaran a desestimar la devolució dels 4.000 milions d’euros que reclamen la Gran Bretanya i els Països Baixos per la fallida del banc Icesave. Segons dades provisionals de l’escrutini del referèndum celebrat ahir, el no obté un 56,8% dels vots i el sí un 43,2%. El març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar en referèndum un primer pla d’indemnització als dos països.
Un any després, han tornat a votar una segona proposta, proposada pel parlament, menys desfavorable a Islàndia: els interessos serien del 3% i no del 5,5%, i el pagament s’esglaonaria no en quinze anys, sinó en trenta-set. Tot i així sembla que també es rebutjarà aquesta proposta. Davant d’aquest segon no de la població islandesa l’amenaça de Gran Bretanye i Els Països Baixos és que el tema es porti als tribunals. Si fos així el govern islandès creu que la situació seria desfavorable per Islàndia. El no dels islandesos és seguit amb molt d’interès arreu d’Europa per ser el símbol de la ‘revolta contra els bancs’.
L’octubre de 2008, arran de la fallida de la banca privada en línia Icesave (propietat de Landsbanki), Islàndia va entrar en una profunda crisi econòmica. La Gran Bretanya i els Països Baixos van reclamar al petit estat 4.000 milions d’euros (12.200 euros per a cadascun dels 320.000 habitants, un terç del PIB islandès) per compensar l’ajuda que tots dos països van haver d’aportar als clients britànics i neerlandesos que tenien els estalvis a Icesave. El març de 2010, el 93% dels islandesos van rebutjar en referèndum un primer pla d’indemnització als dos països.
Perquè l’acord entre Islàndia, la Gran Bretanya i els Països Baixos per a la devolució del deute entrés en vigor, després de l’aprovació del parlament islandès només calia la signatura del president Ólafur Ragnar Grímsson, però s’hi va negar al febrer si abans no es plantejava una consulta popular. I és que molts ciutadans consideren injust que els contribuents hagin de pagar les conseqüències dels errors comesos pels bancs privats i la permissivitat del govern. De fet, una petició que demanava blocar aquest segon acord que avui es vota va aplegar fins a quaranta mil signatures.
Regeneració nacional
La fallida del Landsbanki i dos bancs més del país el 2008, arran d’uns quants anys d’excessos financers protagonitzats per uns quants banquers, empresaris i polítics, va comportar una crisi profunda a Islàndia, però també una reacció ciutadana sense precedents i que sovint és esgrimida com un exemple de resposta a la crisi econòmica mundial. La pressió popular va obligar a anticipar les eleccions al 25 d’abril de 2009, en què una coalició de socialdemòcrates i verds va posar fi a dues dècades de govern del conservador Partit de la Independència. La classe política tradicional, considerada responsable d’haver permès una actuació irregular dels bancs, també va rebre una gran clatellada el maig de 2010 quan el comediant islandès Jón Gnarr va guanyar les eleccions municipals a la capital del país, Reykjavik. Al capdavant del Millor, un partit de broma amb unes quantes propostes inversemblants, Gnarr va obtenir el 34,7% dels vots i és el batlle de la ciutat. La sotragada de 2008 també és un dels motius directes de la reforma de la constitució, de la qual s’havia d’encarregar una comissió formada per una vintena llarga de ciutadans elegits en votació popular. Aquesta proposta, amb tot, ha quedat temporalment aturada.
En tot aquest procés, a més, uns quants banquers i polítics implicats en les fallides han estat encausats judicialment, i poden acabar a la presó.
