07.04.2011 - 00:52
Va escriure la novel·la ‘Una terra solitària‘ (Empúries) a raig, en pocs dies. No menjava, no dormia, escrivia i prou, com si una veu la hi dictés. Escrivia la història de la Maria, a la recerca de la seva identitat, delimitada per tres interrogants: Qui és? On va? D’on ve? Va acabar la novel·la un dia a les quatre de la tarda, la va portar a imprimir i al vespre en lliurava cinc còpies a la Llibreria Documenta per poder concórrer al Premi Documenta per a menors de trenta-cinc anys. Era l’últim dia per a lliurar els originals. I el va guanyar. L’havia escrit Bel Olid (Mataró, 1977) i era la seva primera novel·la.
El llibre es va presentar al Premi Documenta amb el títol ‘Taxonomia de les arrels’, però l’editora Eugènia Broggi dubtava i dubtava. Finalment, Bel Olid va trobar una alternativa que la va satisfer, ‘Una terra solitària’, frase d’una cançó dels Sanjosex, que té un pes en la novel·la. Perquè, com ella explica, hi ha molta música al llibre, té una banda sonora pròpia.
‘És la primera novel·la que he escrit, encara que, això d’escriure, ho he fet sempre. Escriure no és publicar, he escrit contes tota la vida. Però en un moment donat vaig proposar-me una història més llarga, desenvolupant més els personatges… És la història de tres generacions, l’àvia, la mare i la protagonista, en tres plans temporals i amb tres veus narratives diferents. L’àvia provenia d’un poble molt petit d’Andalusia, d’una família molt pobra, que va anar a parar al Maresme. I la novel·la tracta de la incomoditat del món de la petita Maria, que no para de viure desconcerts i desajustaments: entre casa i l’escola, que són dos abismes, i més fets.
Al llibre hi ha abusos sexuals a una menor, que és un tema que preocupa molt l’autora i sobre el qual ha escrit el conte adreçat als infants, ‘Crida ben fort Estela‘, de prevenció dels abusos sexuals de menors. Olid recorda que aquesta situació afecta el 20% de la població. I és un llibre que s’ha començat a introduir a les escoles.
La publicació de ‘Una terra solitària’ li ha disparat una mena d’obsessió: no ha parat d’escriure a raig i ja ha enllestit una obra de teatre, un volum d’haikús i ha començat un parell de novel·les més. En tot això, també ha obtingut el premi d’assaig Rovelló (va rebre la notícia de la concessió del premi el mateix dia que li van trucar per informar-la que havia guanyat el Documenta), amb una proposta a partir de set llibres de literatura infantil de tots els temps. ‘La idea és que les dones empatitzem amb els homes, a diferència dels homes, que no empatitzen amb les dones. I això fa que no hi hagi una igualtat entre sexes. L’objectiu és acostar els personatges femenins als nens.
Bel Olid fa de traductora, subtitula films i fa una classe de llengua a l’Autònoma. ‘I les estones que no puc dormir, escric.’
