07.04.2011 - 06:00
Posats a valorar els primers cent dies de govern d’Artur Mas, em fixaré en dos aspectes que em semblen els més significatius. No parlaré de cultura, perquè hi ha qüestions més importants. La primera: la retallada sanitària, que em sembla totalment inadmissible. La segona, i encara que ens pugui afavorir a tots: en una situació de crisi no pot ser que se suprimeixi l’impost de successions.
Fa quinze anys o vint els pitjors malsons ja indicaven aquesta retallada de l’estat del benestar. Però que comencin a retallar en els àmbits socials més importants, com són la sanitat i l’ensenyament, em sembla molt greu. Hem perdut l’oportunitat de posar fre a les despeses d’una manera racional, eliminant aspectes que no són bàsics. Perquè això ja ve de l’època Pujol, i el govern Montilla no va fer sinó signar el certificat de defunció.
Es fa difícil de ser optimista, perquè gairebé tots els governs actuen en aquesta direcció. Caldria plantar-nos més. La crisi desmobilitza la gent (allò de ‘encara gràcies que…’), però hauria d’esclatar la força de la gent per a recuperar coses. Perquè hi ha unes altres maneres d’optimitzar els recursos. Quan penso en la quantitat de diners que alguns s’han endut a Luxemburg i Suïssa…
(Opinió telefònica recollida per VilaWeb.)
