31.03.2011 - 06:00
Sense la bíblia no es pot entendre una bona part la història de l’art (pintura, literatura, música…), però, com a document cultural, ha desaparegut de la societat d’avui, perquè la gent ja no se la llegeix. Doncs bé, aquesta edició s’ha pensat per capgirar aquesta situació, superar suspicàcies, prejudicis i fins i tot el marc religiós. S’ha fet, doncs, molt manejable, fàcil de llegir, amb una compaginació atractiva i amb noranta-cinc il·lustracions de Perico Pastor. A sobre, el preu és molt assequible, 9,95 euros.
Ahir al vespre quinze personatges diversos, els uns creients i els altres no, van explicar la seva experiència bíblica personal a la sala petita del Palau de la Música Catalana: Pilar Rahola, Rafael Argullol, Màrius Serra, Lluís Martínez Sistach, Perico Pastor, Salvador Giner, Núria Solé, Mariona Carulla, Joan Rigol, Justo Molinero, Enric Capó, Joan Margarit i el jugador del Barça Bojan Krkic. L’acte era conduït pel periodista Josep Cuní. D’aquesta manera volia hom reforçar el propòsit d’aquesta edició: divulgar el coneixement del text bíblic com un referent cultural imprescindible.
La traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional
Aquesta edició, de la qual se n’ha fet un tiratge de trenta mil exemplars, recull la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional, un text compartit per protestants i catòlics, feta amb criteris científics, no confessionals. La traducció s’acosta tant com és possible al text original. Un dels traductors i impulsor de l’edició, Agustí Borrell, n’explica les característiques: la traducció es va publicar el 1993 a iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya, l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides, i ara és el text bíblic comú de l’església a Catalunya. Se’n va fer una edició de butxaca i, molt temps després, el 2007, Enciclopèdia Catalana va publicar-ne una edició de luxe en tres volums, amb un miler de dibuixos de Perico Pastor. Aquesta edició es va aprofitar per revisar i fixar el text definitivament.
Borrell sosté que la bíblia no és un llibre moral, ni legal, ni dogmàtic: ‘És una biblioteca que aplega tot de textos (llargs i curts) i tot de gèneres (relats èpics, narracions històriques, proverbis, cartes, poemes…). Toca els grans temes de l’existència humana, la grandesa i la misèria de l’home. Per a llegir la bíblia no cal ser creient ni cristià.’
El paper de Perico Pastor i de Rafael Argullol
Aquesta bíblia conté noranta-cinc il·lustracions de Perico Pastor, que també és l’autor de la coberta (un paisatge bonic i diàfan amb el cel, el mar i la terra). A més, un dels tres pròlegs de l’edició és del catedràtic d’estètica i teoria de les arts de la UPF, Rafael Argullol, que no és creient, com no ho és Pastor. Els altres pròlegs són d’Agustí Borrell i d’Armand Puig, traductors i promotors de l’edició.
Borrell, en la presentació del volum a la premsa, ha destacat el darrer paràgraf del text d’Argullol, que diu: ‘Hem de tornar a la lectura de la bíblia per moltes raons. Per entendre, en la seva complexitat, el nostre art i la nostra literatura. Per gaudir d’una fabulosa experiència estètica. Per tornar als nostres orígens culturals i espirituals. I, sobretot, per cercar de comprendre alguna cosa del que som enmig de l’oceà de preguntes que és l’existència.’
Argullol recalca, precisament, el paper de la bíblia com a document de cultura. Considera que la cultura europea occidental escrita se sosté sobre dos puntals de tradició: la judeo-bíblica i la saviesa grega (‘Ilíada’, ‘Odissea’, les tragèdies i els textos filosòfics); i que aquests dos puntals contenen el 95% dels temes i arguments de la cultura europea. ‘Així es veu ben clara la importància de la bíblia’, rebla. Però la bíblia desperta tensions subterrànies i no subterrànies perquè ha articulat elements de religió i de poder durant dos mil anys. I per això és sotmesa a grans tensions i encara desperta susceptibilitats i suspicàcies, malentesos i sectarismes. Però, recorda, el fet que sigui un llibre adscrit a una religió és independent del fet que sigui la base de tantes formulacions del nostre imaginari.
L’edició s’ha fet a iniciativa de cinc entitats catalanes especialitzades en edicions bíbliques: Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM), Centre Pastoral Litúrgica, Editorial Claret, Societat Bíblica i Associació Bíblica de Catalunya i de Happy Books. Però hom ha volgut que els circuits comercials del llibre fossin ben estàndards; per tant, arribarà a totes les llibreries i punts de venda habituals de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears, a través de la distribuïdora les Punxes.
