‘La meva intenció és que el lector no pugui deixar la novel·la fins al final’

  • El menorquí Pau Faner publica 'Les bodes del diable', una novel·la d'aventures amb estructura de 'best seller'

VilaWeb

M.S.

27.03.2011 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Les bodes del diable‘ és una novel·la d’aventures situada a l’època medieval, a Catalunya i a la Mediterrània, entre Jaume I i Pere el Gran, època on es van posar les arrels de la Catalunya actual, de la gran Catalunya. Dos comerciants es disputen un amor. Transcórrer pel nord d’Àfrica fins a Egipte, i per la banda de França i Roma. És una novel·la moguda, que vol emocionar i entretenir el lector, i és una novel·la completament diferent del que havia fet fins ara’. Així s’expressa Pau Faner (vídeo), autor de ‘Les bodes del diable’ (Proa), que ha canviat el realisme màgic per la novel·la d’aventures amb fòrmules i llargària (734 pàgines) de best-seller.

El també escriptor Isidre Grau, encarregat de presentar l’obra, ha destacat la gran profusió de detalls que aporta Faner a la novel·la, i també les grans descripcions que fa, sense aturar mai l’acció, que se centra en una amenaça a la Mediterrània. ‘És una novel·la d’aventures tan en intenció com en extensió i en el ritme’, diu Grau.

Una raresa

‘Les bodes del diable’ és una raresa en el panorama literari català i també és una raresa en la trajectòria literària de Pau Faner (Ciutadella de Menorca, 1949), autor de novel·les preses pel realisme màgic com ‘L’arcàngel’ (Premi Ciutat de Palma, 1974), ‘Un regne per a mi’ (Premi Sant Jordi, 1976), ‘Fins al cel’ (Premi Josep Pla, 1983), ‘Moro de rei ‘ (Premi Ramon Llull, 1988), ‘Mal camí i bon senyor'(Premi Sant Joan, 1992). El canvi de rumb, cap al format de ‘best-seller’, es deu a la motivació següent: ‘Un amic que no llegeix mai res, diu Faner, s’ha llegit aquest llibre. Tot, fins al final. És el que volia aconseguir, que fos un llibre que no es pogués deixar.’ Continua l’autor: ‘És una novel·la compacte, d’aventures, d’intriga, que malgrat ser llarga, es llegeix com si fos curta. La veritat és que estava cansat que la gent es llegís els meus llibres a mitges.’

Faner va enviar la novel·la a l’editor de Proa, Josep Lluch, amb pseudònim. D’aquesta manera, volia assegurar-se que es publicaria pels mèrits propis del llibre. Lluch no es va imaginar mai que darrera ‘Les bodes del diable’ hi havia Pau Faner. Més aviat pensava que es tractava d’un periodista de certa edat amb molt d’ofici, que s’havia passat a la novel·la, ha reconegut. Perquè de seguida es va adonar que no podia ser un principiant, perquè havia fet un esforç per fer una escriptura planera però gens descuidada: ‘És una llengua funcional però expressiva, que té sabor’, diu Lluch. El fet és que li va agradar i que es va deccidir a apostar pel llibre, fos qui fos l’autor. No va ser fins el dia de la signatura del contracte que Josep Lluch no va saber que darrera el pseudònim s’hi amagava Pau Faner.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem