26.03.2011 - 06:00
No va profetitzar gaire, més aviat es va situar en el terreny del record i en el somni, amb bones dosis d’ironia, però el cert és que l’escriptor Manuel Vicent (La Vilavella, Plana Baixa, 1936) va fer les delícies del centenar de bibliotecaris que omplien la sala Mirador del CCCB. Vicent va participar en una activitat del Kosmópolis vinculada a Biblioteques de Barcelona, que portava per títol ‘Els futurs de la lectura’.
Manuel Vicent es va remuntar a la seva infantesa més primarenca, a les primeres vocals identificades, com si fossin les capçades dels arbres, d’un bosc, el bosc de les lletres, el bosc de les paraules. I així com es donava el terror de perdre’s en un bosc, també hi havia el terror de perdre’s al bosc de les paraules, perquè inevitablement venia la bofetada del mestre: ‘Jo era un nen ben menut encara, dos anys devia tenir, que la meva germana em portava a l’escola de monges, on hi havia sor Genoveva, que era el terror del bosc. M’assenyalava les paraules i si no les identificava, clatellada! Automaticament em pixava a sobre. En aquella edat ja vaig comprendre que el bosc de les paraules em portaria molts problemes a la vida.’
L’escriptor i articulista va parlar de la lectura i del somni: ‘Sempre associo la lectura al somni. Per a mi és el fet més meravellós de llegir. Perquè llegir és com una droga que utlitzes per oblidar que tu ets tu i per convertir-te en un altre.’ Segons Vicent, llegir és la forma més barata de volar, de fugir, de convertir la vida en una representació, en un desig. El primer llibre que li van regalar va ser per la primera comunició (el fet simbòlic de passar a un altre estat de la vida, el misteri que passat per l’esfera religiosa es converteix en el sagrament, ). ‘Me’l va regalar el mestre, don Manuel, i era ‘Lo que puede más que el hombre’, sobre els avenços de la ciència. Encara el conservo.’ ‘
Aleshores Manuel Vicent diu: ‘Cultura és igual a llegir mil llibres i oblidar-los tots. Si no els oblides ets un erudit, però no ets un savi. La saviesa passa per destil·lar el sustrat de totes aquestes lectures i aplicar-les la resta de la teva vida.’ Continua: ‘El meu primer llibre pecaminós va ser el diccionari, que va arribar a la pubertat. Era una ruta morbosa per la qual una paraula et portava a una altra i a una altra i a una altra…, fins que arribava a perdre tota relació amb la primera.’
L’escriptor també recorda que durant la postguerra al seu poble les cases es dividien en aquelles que es feien el pa i aquelles que no se’l feien. I també entre les cases que tenien llibres i les que no en tenien. Hi havia cases que tenien una estanteria, fins i tot un armari amb llibres als quals no es podia accedir. Era la fòrmula màgica per fer els fills lectors. A l’estanteria primer s’hi posava una escultura de Lladró i després alguns llibres que es compraven pel llom, que fes joc amb el sofà.’
Continua avançant: ‘Després arribava la llibreria. Havies de tenir molt de valor per entrar en una llibreria, amb una campaneta que sonava a l’obrir la porta. Havies de saber què demanar. Va ser un gran canvi quan els llibres van entrar als grans magatzems: si t’acostaves a un volum ningú no et molestava; podies obrir el llibre, toquejar-lo, sense que ningú no et digués res.’
El pensament digital
Entrant en el present i de cara a les profecies, l’articulista articula: ‘Es parla de la desmaterialització del llibre a través d’internet. Per a mi la xarxa suposa una trampa, em recorda la manera de caçar ocells. A la pregunta sobre si desapareixerà el llibre, home crec que pot desaparèixer quan allò que vingui sigui més còmode que obrir un llibre. Perquè la gent per sobre de tot cerca la comoditat. Això ja va passar quan va aparèixer el llibre imprès. I amb el llibre seriat també es va desbancar el principi d’autoritat. Abans la informació, la cultura, venia de dalt a baix. Ara no, la cultura es genera de baix a dalt. Estem en el pensament digital: vivim la manipulació digital, tornem a treballar amb els dits. El pensament ha tornat als dits.’ I en aquest sentit diu que si no tens dits o et posen uns quants de boxa, et convertiràs en un idiota.
I segons Vicent, ‘així com Descartes va fixar la màxima del ‘Penso, per tant existeixo’, ara el discurs del mètode s’ha insertat en els aparells. La primera profecia del dia és que la cultura d’ara consisteix en desentranyar les avantatges que ofereix un aparell. I al cap d’un temps desentranyar les avantatges d’un aparell millorat. Tota la cultura universal cabrà en un llapis.’ I en aquest estat de coses. Per Manuel Vicent la lectura avui és com un mirall trencat i en cada fragment es reflexa un fragment de la realitat de la cultura.’
Però per Vicent l’espai entre les paraules és l’espai de la imaginació. I si un llibre 2.0 et dóna la imaginació feta (parlar de la Malvarosa, per exemple, i que aparegui una fotografia de la platja, per exemple), aleshores la imaginació deixarà d’existir. Perquè la imagianció és una musculatura que cal exercitar a fi que voli ben alt. La potència de la imatge quarta la imaginació. És com si et castressin. Perquè llegir és una forma de volar: pots anar on vuguis i fer el que vulguis. Pots anar a Ítaca, que ja ho deia Kavafis, és el camí. I el que estimem és el que desconeixem.’
Al final el públic, que era majoritàriament bibliotecaris, van fer algunes preguntes que es van tancar, inevitablement, amb la pregunta sobre el futur de les biblioteques. Vicent, que va oferir poques profecies durant tota la conferència, els va dir: ‘Per lògica, si el llibre desapareix, també desapareixeran les biblioteques tal com les coneixem i les entenem ara. Seran biblioteques virtuals. Però penseu que la humanitat sempre va a millor. Les biblioteques tindran més avantatges de les que tenen ara.’
