23.03.2011 - 06:00
Gran any, aquest 2011, com hi ha món! Després de les novetats de Mazoni, Raimon, Joan Isaac, Very Pomelo, Manel i Anímic –i mentre esperem discos nous de gent tan recomanable com Obrint Pas, Maria Coma, Miquel Gil o, fins i tot, Adrià Puntí (serà veritat aquesta vegada?) i estrenes prometedores com la Iaia– la xarxa no para d’oferir-nos avançaments de discos que ja són a la rampa de llançament. Ara és el torn d’Antònia Font –sense disc amb temes nous des de 2006– i de Brams –des de més enrere encara: 2003–, dues recuperacions de luxe que, per cert, tenen prevista la mateixa data d’arribada a les botigues reals i digitals: el dimarts 12 d’abril.
Dels mallorquins ens arriba l’avançament d’un dels catorze temes que formen ‘Lamparetes’, el nom amb el qual han batejat el seu nou àlbum. La cançó es titula ‘Clint Eastwood’ i és un producte cent per cent Antònia Font: atmosferes suggerents, mitjos temps, la veu de luxe de Pau Debon en primer pla, una lletra amb el toc ingenu i trapella de Joan Miquel Oliver i, pel que es pot veure, un heroi per a entronitzar: Clint Eastwood, el vell i implacable ‘cow boy’.
La cançó comença calmosament, amb el protagonista ‘mirant el Gran Cañón del Colorado’ i unes estrofes amb una senzilla guitarra d’acompanyament i un ritme que es va accelerant de manera gradual que remet a l’Astronauta rimador’, del disc ‘Taxi’. Superada la introducció el tema s’endinsa per una melodia suau i delicada que a mi em recorda aquell deliciós ‘Bamboo’ de ‘Batiscafo Katiuskas’. Tots els instruments han anat entrant a poc a poc fins a arribar a la frase central en què, el protagonisme, l’adopta la guitarra elèctrica d’Oliver i una lletra que va i torna al voltant de la figura de l’heroi valent i solitari: ‘Un homo tot sol se tuda i se cansa. Qui dubta avui en dia de Clint Eastwood?’
Una sola cançó és molt poc per a jutjar què serà aquest ‘Lamparetes’ que ara tot just treu el nas. Però la que hem escoltat ens permet dir que la mostra aplega el millor dels dos discos d’estudi anteriors: ‘Taxi’ (2004) i ‘Batiscafo Katiuskas’ (2006). Els que –juntament amb ‘Alegria’ (2002)– van fer d’Antònia Font un grup dels grans. I tot fa pensar que l’espera ha valgut la pena. Falta escoltar les altres onze, però m’arrisco a pensar que no és un miratge: tornen al seu lloc i amb tots els honors. A dalt de tot.
La segona novetat, ens la porta la colla d’en Titot, el grup Brams, que també ens tenia a dieta de la seva música potent des de fa una pila d’anys. El nou disc es titula ‘Oferta de diàleg’, i ja se saben els títols de les seves dotze cançons. L’una, per cert, la número 9, amb un títol que em farà buscar àvidament la lletra tan bon punt tingui el disc a les mans: ‘Salvem els pronoms febles’.
El tema que des d’ahir ens ofereixen de mostra es titula ‘Cançó pirata somali’ i és, com en el cas del disc d’Antònia Font, un producte genuí de la factoria dels berguedans que capitaneja el mestre Francesc Ribera ‘Titot’. Comença amb guitarres i metalls a ritme de ska i va desenvolupant una història inspirada en el segrest del vaixell tonyiner basc Alakrana ara fa un any i mig.
La lletra està en perfecta sintonia amb un llibre que llegeixo aquests dies i que recomano ferventment: ‘Blanc bo busca negre pobre’ de Gustau Nerín (la Campana), i musicalment és una bala de canó carregada d’energia per a afrontar l’encarcarament figaflor a què el país ens té habituats d’un temps ençà. Un altre punt a favor per esperar el disc amb candeletes: la producció, que pel que m’ha semblat percebre s’ha fet amb talent i gust. Que una cosa no priva l’altra.
Aquesta ‘Oferta de diàleg’ de Brams, combinada amb ‘Coratge’, el disc –amb llibre incorporat– que molt aviat publicarà Obrint Pas i amb ‘L’Estat i la revolució’, el disc del grup Eina (els antics ‘Inadaptats’) que aquest mes de març es pot comprar conjuntament amb la revista Enderrock, vénen a demostrar que la música que ara mateix es fa a casa nostra cobreix un ventall amplíssim que contempla tot tipus de públic. Un ventall que va del folk, el pop i la melodia post-cançó a l’explosió vital de grups com els tres que acabo d’esmentar. Ja ho deia en començar: un gran any, aquest 2011, com hi ha món!
Joan Josep Isern
Enllaços
Array
