22.03.2011 - 14:05
El congrés espanyol ha aprovat avui la participació a la missió militar internacional a Líbia aprovada per les Nacions Unides. Ho ha fet amb els vots a favor de PSOE, PP, CiU, PNB, ERC i ICV i els vots en contra de BNG i IU. El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat que la comunitat internacional apliqui ‘la força necessària’ per a impedir que Gaddafi ‘torni a atacar el seu poble’.
Segons Zapatero, els militars espanyols seran entre un mes i tres a Líbia. Una missió que serà prorrogable en funció de ‘les necessitats’ de l’operació. El president espanyol ha justificat la participació a la intervenció militar dient que la resolució 1973 del consell de seguretat de l’ONU ‘no pretenia l’expulsió del coronel Gaddafi’ del govern de Líbia i que tampoc no incloïa ‘l’ocupació del territori libi’. ‘El seu objectiu era advertir el coronel Gaddafi que deixés de fer servir les armes contra el seu poble i que, si no ho feia, la comunitat internacional estaria disposada a fer servir la força per a posar fi al genocidi contra el seu poble’.
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, ha justificat el seu vot favorable per ‘coherència’, ja que el seu partit mai no s’ha oposat a operacions d’aquesta naturalesa quan el govern ho ha considerat oportú. La decisió, l’ha presa ‘qui podia prendre-la constitucionalment, perquè així ho ha decidit la comunitat internacional, perquè sempre hem estat amb els nostres aliats i sobretot, perquè ens sentim solidaris amb els civils que pateixen indefensos l’atac despietat del coronel Gadafi’, ha conclòs Rajoy.
Per la seva banda, el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha expressat el suport a una intervenció militar que, ‘contràriament a l’Irac’, es fa des de la ‘legitimitat’ que li atorga el mandat de l’ONU. Duran ha negat que la intervenció es faci per interessos econòmics sinó que es fa per protegir la població al civil. Duran també ha instat el govern espanyol i la UE a ‘recuperar la política euromediterrània’ per poder ‘guiar’ els països que avui viuen revolucions democràtiques.
També hi ha votat a favor Esquerra. El seu portaveu, Joan Ridao, ha recordat que van aplaudir la retirada de l’Irac, però que avui es veien ‘obligats a secundar una intervenció militar a Líbia’, tot i que ha lamentat que la decisió arribava tard. ‘Això no és intervenir sobre el terreny sinó obligar el tirà a un alto-el-foc per restablir la pau i la plena sobirania dels seus ciutadans, ha dit. Ridao ha dit que el vot a favor d’Esquerra no era un xec en blanc i que esperaven que la intervenció servís per restituir la pau i derrocar Gaddafi.
En canvi, el portaveu d’IU, Gaspar Llamazares, que ha pujat a l’hemicicle amb un cartell de ‘No a la guerra’, ha criticat durament la decisió i ha recordat que la democràcia i els drets humans no s’imposaven amb la guerra. ‘Qui l’ha vist i qui el veu’, ha dit Llamazares, a Zapatero, i ha afirmat que en la decisió d’intervenir Líbia han pesat més els interessos geoestratègics que no pas la defensa de la població civil. ‘És hipòcrita parlar de drets humans, perquè en aquests moments al món hi ha trenta-dos països amb característiques molt similars a Líbia amb tirans dèspotes que exterminen part del seu poble, i tanmateix, seria una bogeria que es declarés la guerra per acabar amb aquestes situacions, perquè ens portaria a un conflicte mundial’, ha sentenciat.
Zapatero s’ha explicat quan ja han començat els combats i quan ja hi ha quatre F-18 espanyols integrats a les forces de l’OTAN que actuen a Líbia. El president espanyol va prometre divendres la participació dels efectius espanyols i les bases de Rota i Morón en el marc de l’entrevista que va mantenir amb el secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon, que va demanar a tots els estats membres que participessin amb els efectius possibles en la missió.
El permís que ha sol·licitat el president del govern espanyol és temporal i prorrogable. En concret, l’executiu obté el vist-i-plau del congrés per operar durant un mes ‘per a controlar i garantir la zona d’exclusió aèria’ i tres mesos per a ‘assegurar l’embargament’. L”executiu pot sol·licitar una pròrroga en el futur si ho considera necessari, com va passar amb la missió a l’Afganistan.
Enllaços
Array
