‘L’escola és un privilegi’

Enaiatol·lah Akbari és un noi afganès de vint-i-dos anys que, quan en tenia deu, es va trobar, d’un dia per altre, tot sol en un altre país, lluny de la família. L’odissea que va haver de viure es narra al llibre ‘En el mar hi ha cocodrils‘, que l’editorial la Galera acaba de publicar en català. En aquest vídeo, Enaiatol·lah i l’autor del llibre, Fabio Geda, expliquen el periple, els sentiments viscuts i la situació de l’Afganistan.

L’Enaiat és de Nava, un llogaret de la província de Ghazni (Afganistan central), habitada pels hazara, poble de religió xiïta (branca minoritària de l’islam), històricament perseguit. Devia tenir deu anys quan la mare el va dur al Paquistan per salvar-lo dels talibans, que el volien esclavitzar. Ella va haver de tornar a Nava, on havia deixat dos fills, més petits.

Dels deu anys als quinze l’Enaiat va haver d’espavilar-se tot sol. Va fer de venedor ambulant al Paquistan i va treballar en una pedrera de l’Iran, en condicions duríssimes. Va passar a peu les muntanyes que separen l’Iran de Turquia, i d’aquí va anar a Grècia, a bord d’una barca. Finalment va fer cap a Itàlia, on va obtenir-hi el permís de residència.

La lluita per la supervivència el va portar a recórrer mig món. Ara s’està a Torí (Piemont, Itàlia), en una família d’acollida, i parla un cop la setmana per telèfon amb sa mare. De matí treballa a la Universitat de Biotecnologia i, de vespre, estudia batxillerat, amb la intenció d’anar a la universitat. ‘L’escola és un privilegi’, diu, i avisa que una bona part del jovent europeu actual no la valora prou; que, malgrat tenir de tot, ‘no sap ser feliç’. Li agradaria de tornar a l’Afganistan, però no pas en les condicions actuals: la inestabilitat del país no li permet de ser gaire optimista.

I recorda que hi ha molts immigrats que no han tingut tanta sort com ell. N’és conscient, i per això tenia el deute moral d’explicar la seva història, una història íntima i commovedora.