17.03.2011 - 06:00
De primer el CoNCA (9 de març), amb la declaració ‘En defensa de la cultura‘, va reclamar la centralitat i la posició estratègica de la cultura. Després va ser el manifest del Cercle de Cultura (10 de març), demanant l’excepció cultural (els recursos públics destinats a cultura no s’han de condicionar a la conjuntura econòmica). I ara (16 de març) una bona part de les associacions que representen tots els àmbits culturals han constituït la plataforma ‘No retalleu la cultura!‘ i han convocat una concentració davant el MACBA, que es farà el 21 de març, a les set del vespre. Mentrestant, Ferran Mascarell continua el seu periple explicant l’ideari i les grans línies del seu programa de legislatura; ahir, des de Tribuna Ateneu, davant els representants del sector (vídeo de la ponència de Mascarell i vídeo del debat).
Mascarell és un home ordenat: al cap de poques setmanes d’haver estat nomenat conseller va convocar la premsa per explicar les grans línies del seu programa. Unes quantes setmanes després va exposar el seu programa al Parlament de Catalunya, davant la comissió de Cultura. I ahir va explicar-lo als representants del sector cultural. Però Mascarell no havia comptat que un parell d’hores abans una quarantena d’associacions presentarien la plataforma i el manifest ‘No retalleu la Cultura!’, i que convocarien una concentració a la plaça dels Àngels, davant el MACBA, per al dia 21 de març.
Interrogat pels periodistes, Mascarell va comentar que no ignorava el neguit del sector i que la mobilització indicava coses que ‘els qui governem ja sabem’: ‘No sé si és el moment de fer la concentració. De fet, no comptem ni cent dies de govern, i trobo que no pot ser que, tots els mals, els hàgim concentrat nosaltres. De primer, hauríem de sumar. Les associacions tenen tot el dret de fer-la, la concentració, però la meva feina és una altra: en unes circumstàncies complexes, em toca de gestionar-les.’
Sobre l’excepció cultural que proposa el Cercle de Cultura, Mascarell va recordar que l’havia defensada molts anys, públicament, en molts articles. Però: ‘L’excepció cultural necessita aplicar-se amb un estat d’ànim col·lectiu fort i no en moments de dèficit econòmic. S’ha de pensar molt bé què es proposa ara. No voldria que el sector cultural es fes antipàtic, perquè també és important l’educació i també és important la sanitat. Defenso l’excepció cultural per al futur.’
Sobre el CoNCA, i davant el seu president, Francesc Guardans, el conseller va tenir una posició menys diplomàtica. Parlant de la necessitat de construir un futur de la cultura, va amollar: ‘Era el CoNCA qui havia d’eixamplar aquest horitzó. Però això no ho ha resolt. La mirada llarga, de futur, no l’ha resolta. De qui és la culpa? Em penso que de tots. Possiblement, el CoNCA va néixer una mica ambigu.’
Entre les mesures que va explicar a Tribuna Ateneu, Mascarell va tornar a proposar l’Acord Nacional per la Cultura. Va assegurar que aquesta proposta havia tingut molt bona acollida al parlament, i es va comprometre a traduir aquest acord, d’aquí a dotze mesos, en un ‘pla d’acció cultural amb perspectiva estratègica’. En aquest pla, Mascarell va dir que volia implicar-hi tota la societat catalana, de manera que ajudin a definir-lo entre tres-centes i cinc-centes persones.
També va anunciar la reordenació del Departament de Cultura: ‘que organismes envellits siguin substituïts per un departament modern i eficaç’, i va tornar a parlar de la finestreta única per a les subvencions i inversions. També va explicar que dictaria dues resolucions per a constituir dos grups de treball, l’un per a estudiar l’ordenació de tot fons fotogràfic, i l’altre per a ordenar tot fons artístic no públic. Finalment, va explicitar que tornarien a convidar el País Valencià i l’Aragó a formar part de l’Institut Ramon Llull.
