12.03.2011 - 16:57
Lluís Marquet i Ferigle s’ha mort, inesperadament, dissabte a la matinada, amb setanta-tres anys. Nascut a Barcelona el 1937, era doctor en enginyeria industrial. Tot i aquesta formació científico-tècnica, va consagrar la major i millor part de les seves energies a la normalització del vocabulari científic i tècnic català. Autor i coautor de llibres, d’incomptables articles especialitzats o divulgatius, era una autoritat indefugible en la matèria, pel rigor amb què l’estudiava i la tractava.
Enginyer, com en Pompeu Fabra, l’obra del qual va prosseguir en l’àmbit del lèxic especialitzat, i com en Jaume Vallcorba i Rocosa, amic i col·laborador seu, la seva obra de normalització del vocabulari científic i tècnic del català es caracteritza per un rigor metodològic impecable.
Tot i no formar part del cercle acadèmic de la filologia catalana, fou el coordinador del vocabulari i dels articles tècnics i científics de la Gran Enciclopèdia i era responsable de la comissió lèxica del Col·legi d’Enginyers Industrials. També és l’autor, o coautor, de reculls de lèxic científico-tècnic i d’estudis de lexicologia indefugibles: ‘Diccionari d’electrònica’ (1971), ‘Vocabulari de luminotècnia’ (1978), ‘Diccionari del taller mecànic’ (1991) i ‘El llenguatge científic i tècnic’ (1993), en són alguns. Havia escrit, així mateix, incomptables articles sobre la matèria, publicats a Serra d’Or i a revistes altres, una part dels quals es troba aplegada en els tres volums de ‘Novetat i llenguatge’ (1979-85).
La mort l’ha sorprès quan feia els últims retocs a la compilació de l’obra completa de Jaume Vallcorba.
Enllaços
Array
