09.03.2011 - 06:00
Trieste és una ciutat singular: ciutat de frontera, de barreja de llengües i cultures (italiana, germànica i eslava), d’un tarannà determinat per la seva situació geopolítica. Així l’ha sintetitzada l’escriptor i assagista Cladio Magris, referent de la cultura italiana, triestí il·lustre i a partir d’ara també centre de l’exposició ‘La Trieste de Magris‘, la nova exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Magris ha estat a Barcelona per presentar-la i comentar-la. N’és el comissari el director de teatre italià Giorgio Pressburger, bon amic de Magris i triestí com ell.
Trieste també és coneguda i reconeguda perquè hi van néixer i hi van viure alguns dels escriptors i intel·lectuals més importants d’aquests dos darrers segles: Italo Svevo, Umberto Saba, Rainer Maria Rilke, Scipio Slataper, James Joyce… De tots, l’exposició n’ofereix texts i reflexions. Però és l’imaginari de Magris, la seva poètica, que determina la mirada sobre Trieste: des de la ‘bora’, el vent que es precipita de les muntanyes a mar a una velocitat que pot atènyer els 190 km/hora, a les pedres del Carst, lloc on els triestins van a passejar el diumenge i escenari d’esdeveniments lligats sobretot a la Primera Guerra Mundial.
Hi trobem reproduïda la sala d’estar de la casa de Claudio Magris, amb els seus objectes quotidians, la seva història des de la infantesa a l’adultesa, la seva manera de treballar gairebé en simbiosi amb Marisa Madieri, la seva companya. I el Caffè San Marco, el més famós de Trieste, on Magris ha concebut i ha escrit alguns dels llibres més coneguts seus.
Però també hi trobem fets no tan coneguts. Per exemple, els anys setanta, el psiquiatre venecià Franco Basaglia, director de l’hospital psiquiàtric de San Giovanni de Trieste, va revolucionar la psiquiatria moderna. Va introduir una nova concepció de les malalties mentals i nous mètodes i teràpies per a tractar-les. Un dia de febrer del 1973 el Marco Cavallo, obra dels pacients de l’hospital de San Giovanni, va sortir-ne per entrar a la ciutat de Trieste, i així ells van reconquerir un lloc entre els homes. I parla de psicoanàlisi. Perquè Trieste va ser la primera ciutat italiana on la psicoanàlisi va ser coneguda i introduïda a la vida civil, mercès al doctor Edoardo Weiss, deixeble de Sigmund Freud.
I no podia faltar una mirada sobre el Danubi, perquè el seu llibre més celebrat, ‘El Danubi’, és una obra clau, que recorre la cultura i la història de l’Europa central seguint el riu.
El film ‘Rere la foscor’, realitzat expressament per a l’exposició, és una adaptació del llibre de Claudio Magris ‘Vostè ja ho entendrà’, publicat en català per Edicions de 1984, que ha publicat, igualment, ‘El Danubi’, ‘A cegues’, ‘El viatjar infinit’, ‘La història no s’ha acabat’ i ‘Alfabets’.
L’exposició ‘La Trieste de Magris’ recupera la sèrie ‘Les ciutats i els seus escriptors’, que es va inaugurar el 1995 amb ‘El Dublín de James Joyce‘, va continuar amb ‘Les Lisboes de Pessoa‘ el 1997, ‘La ciutat de K. Kafka i Praga‘ el 1999, ‘Borges i Buenos Aires‘ del 2002-2003. A més, la sèrie continuarà amb la Roma de Pier Paolo Passolini i l’Istanbul d’Orhan Pamuk.
