El parlament defuig el debat sobre els transgènics

Els vots de CiU, PSC i PP van aturar el 2009 una Iniciativa Legislativa Popular (ILP, pdf) que promovia la prohibició del cultiu de productes transgènics al Principat. La iniciativa, que era avalada per més de cent mil signatures, ni tan sols es va debatre. Malgrat això, tots els partits, incloent-hi els que n’havien vetat el debat parlamentari, es van comprometre a continuar treballant en aquest àmbit (vegeu els discursos de tots els partits). Gairebé dos anys després, no hi ha ni rastre d’aquells compromisos. En tot aquest temps no se n’ha parlat ni un sol dia al parlament.

Concretament, tots els partits es van comprometre a preparar una normativa d’etiquetatge específic dels productes transgènics i a fomentar la recerca sobre els beneficis i perjudicis d’aquest cultiu en la salut dels consumidors i en el model econòmic del país. Dels partits que formaven el parlament quan es va desestimar la ILP, tan solament ICV ha dit, en unes declaracions a VilaWeb, que fomentaria un debat parlamentari sobre la qüestió durant aquesta legislatura. ‘Forma part del nostre programa electoral i no defallirem’, diu la diputada Hortènsia Grau. A més, informa que el seu partit té prevista una estratègia conjunta per a portar el debat sobre els transgènics al congrés dels diputats espanyol i al parlament europeu. 

El Principat, juntament amb l’Aragó, és la regió d’Europa amb major producció de blat de moro transgènic. Per això, Josep Pàmies, de la plataforma Som lo que Sembrem, impulsora de la ILP, es sent molt decebut de tots els partits polítics, també d’Iniciativa, perquè han relegat aquest debat, ignorant, si més no, els més de cent mil ciutadans que van signar la ILP i la importància que aquesta pràctica té en l’economia agroalimentària del nostre país. ‘CiU, PSC i PP van impedir un debat democràtic; però és que després ningú no hi ha dedicat ni un minut durant mesos’.

La normativa sobre l’etiquetatge, encara pendent

CiU, PSC i PP han reiterat a VilaWeb, un any i vuit mesos després, la voluntat de fer una normativa sobre l’etiquetatge dels productes transgènics, però cap dels seus grups parlamentaris no té previst de presentar cap mena d’iniciativa sobre la matèria aquests mesos vinents. I el diputat Ramon Espadaler confessa que no hi ha cap debat sobre els transgènics en l’agenda política de CiU, ni a terme curt ni mitjà.

Cal recordar que ILP incloïa un punt concret sobre l’etiquetatge, però aquests tres partits van presentar i votar conjuntament tres esmenes a la totalitat, una cadascun, impedint així que també es debatés sobre aquest punt. Malgrat la insistència d’aquest diari, el grup parlamentari d’Esquerra, que el 2009 va donar suport a la ILP, no s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió.

Els efectes dels transgènics a la salut

El debat polític que es generà als mitjans de comunicació arran de la presentació de la ILP es centrà sobretot en els efectes que els productes transgènics poden tenir sobre la salut humana, ja sigui pel consum o el contacte directe d’un producte transgènic o pel consum de carn provinent de bestiar alimentat amb gra transgènic. És un debat espinós, car al si de la comunitat científica hi ha estudis i opinions discordants.

Els partits i col·lectius defensors de la ILP van exhibir aleshores diversos estudis que relacionaven el consum d’aliments d’origen transgènic amb determinades malalties i van denunciar els informes d’assessorament encarregats pel Parlament al Consell Assessor sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT), qualificant-los d’esbiaixats. Els defensors dels transgènics, en canvi, apel·len a estudis científics en sentit contrari i als controls alimentaris de la Unió Europea, que n’avalen el cultiu. El sindicat Unió de Pagesos, per la seva banda, que va signar la ILP, defuig de posicionar-s’hi, argüint que no hi ha consens científic i tenint molt present que una part important dels agricultors del país centren la seva activitat en el cultiu de blat de moro transgènic.

Els pagesos, lligats per les patents?

Hi ha una altra qüestió de fons, però, igualment important i controvertida, que va tenir poc ressò mediàtic i que s’ha demostrat cada vegada més rellevant, amb el pas del temps: les patents de llavors de varietats transgèniques. Es tracta d’una pràctica comercial creixent al nostre país segons la qual grans empreses agroalimentàries patenten determinades varietats transgèniques de blat de moro i ofereixen les llavors als agricultors amb el compromís de comprar-los la collita sencera. Això implica que, un cop tancat l’acord comercial, l’agricultor ja no pot cultivar per iniciativa pròpia les llavors de la seva collita futura sense un compromís de venda a l’empresa que en té la varietat patentada. A més, com a conseqüència, l’agricultor deixa de cultivar una varietat autòctona del blat.

Molts agricultors catalans s’han acollit aquesta fórmula, car els assegura la venda de la collita a preus estables. Això sí, té efectes evidents en la biodiversitat del territori, lliga la solvència dels agricultors a l’empresa que en té la patent i pot condemnar pagesos amb cultius petits, per les dificultats de vendre el seu producte a preus raonables front a aquesta competència. ‘En aquest punt la pagesia catalana està dividida’, explica a VilaWeb Salomó Torres, portaveu d’Unió de Pagesos, que no n’amaga els riscos i admet que és ‘una qüestió confusa i no gens resolta.’

Per Som lo que Sembrem, ‘és un engany a gran escala que acabarem pagant els ciutadans i que ja fa temps que demana un debat polític clar i profund a Catalunya que els partits defugen per no haver-se de mullar, i només per un grapat de vots’. Dels partits polítics consultats per VilaWeb, novament només ICV es mostra sensible aquesta qüestió. El diputat popular Joan Bertomeu confessa no estar-ne al corrent i la diputada socialista Mònica Lafuente diu estar assabentada de la problemàtica, especialment en altres països, però admet no conèixer la seva dimensió al nostre país. Per Espadaler (CiU), que apel·la a la llibertat dels agricultors de poder triar què cultiven i de quina manera, ‘encara és molt aviat per afirmar que la indústria agroalimentària té collats els pagesos’.

Contagi de transgènics en un país complicat

D’altra banda, l’orografia catalana fa que les parcel·les de cultiu siguin petites, en comparació a altres països, i pròximes l’una de l’altra. I fàcilment, en època de pol·linització i per causa del vent, varietats transgèniques acaben contagiant cultius sencers de varietats autòctones. En alguns països com Alemanya hi ha hagut fins i tot denúncies per part d’empreses agroalimentàries contra pagesos que han venut una collita accidentalment esdevinguda transgènica per aquest procés. Les companyies argüeixen aleshores tenir la patent d’aquella varietat i exigeixen els beneficis de la venda com a compensació.

Aquest és un dels motius que ha portat diversos de la Unió Europea a prohibir el cultiu de determinats productes transgènics o a promoure legislacions que regulin aquesta pràctica. La Unió de Pagesos admet tenir constància de diversos casos de contagi de cultius a Catalunya, però nega que s’hagi perseguit judicialment cap agricultor del nostre país per aquest motiu.

En aquest context, Som lo que Sembrem reitera la necessitat urgent de debatre al parlament de Catalunya ‘el cultiu dels transgènics des de tots els angles’ i demana als partits d’encarar la qüestió ‘d’una vegada per totes, com ja han fet i continuen fent molts països europeus; cal un autèntic debat de país, democràtic, i sense interessos electorals, abans que no sigui massa tard.’

Enllaços
Array
Array
Array
Array
Array
Array