01.03.2011 - 17:18
Dos-cents manifestants s’han aplegat avui a la Ciutat de la Justícia de Barcelona (vídeo) per donar suport als encausats per la manifestació del Forat de la Vergonya, l’octubre del 2006, que va acabar amb aldarulls. Durant el judici, que ha quedat vist per sentència, la magistrada ha dit que no era possible reconèixer les persones que apareixien en el vídeo aportat com a prova, i on segons l’acusació apareixen els encausats.
Els agents que han declarat com a testimonis han admès que no van veure els encausats durant els aldarulls, i un d’ells ha reconegut que la seva versió era esbiaixada perquè es basava en les imatges de televisió. A més, un agent, que ha declarat rere una mampara, ha admès que coneixia l’encausat Jonathan Ivorra per la seva militància a l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord i que la seva feina es basava en seguir moviments socials i veïnals.
Ivorra i Antonio Verdasco són acusats per fiscalia i Ajuntament de Barcelona manifestació il·lícita, desordres públics i atemptat a l’autoritat. Tot plegat pot representar una pena de presó de vuit anys i una multa de 3.000 euros per a cada un.
‘Vam assistir a la manifestació i ho tornaríem a fer, però neguem les altres dues acusacions, basades en proves que no són vàlides’, diu a VilaWeb Ivorra, àlies Jona, pel qual s’ha fet una campanya demanant l’absolució des que el van detenir. Un d’ells és acusats de dur un canonet per disparar coets i l’altre d’aguantar un matalàs al final de la manifestació del 5 d’octubre de 2006, que va acabar amb aldarulls a la plaça dels Àngels de Barcelona. Els veïns de la Ciutat Vella protestaven contra l’actuació de l’ajuntament, que havia fet tirar a terra els arbres plantats i el mobiliari del Forat de la Vergonya. Acabada la manifestació, hi va haver brega entre la policia i els manifestants i es van llançar coets i pintura a la façana del MACBA.
Ivorra ha tornat a negar haver participat en els aldarulls, i ha denunciat l’existència de fitxers policíacs il·legals. Tal com deia ahir a VilaWeb: ‘No és normal que els mossos d’esquadra puguin detenir una persona basant-se en una imatge borrosa, quan aquesta persona no ha estat mai fitxada ni detinguda. Això demostra que tenen fitxers il·legals, fet que corrobora el component polític del cas.’
La defensa dels encausats, que n’ha demanat l’absolució, insisteix que no hi ha cap prova que demostri que van ser ells que llançaren els coets. Sobre l’acusació de manifestació il·lícita per no haver comunicat a la institució corresponent la convocatòria d’aquella mobilització, Ivorra diu: ‘Això passa en el 90% de les manifestacions. Tampoc no vam comunicar la manifestació de dissabte passat, i no ho vam fer perquè tenim el dret de sortir al carrer, i de fer-ho sense permís.’ Per això admeten que van participar en aquella manifestació, malgrat que la condemna per manifestació il·lícita ultrapassa els dos anys de presó i, per tant, podrien ser empresonats.
‘Tota lluita veïnal és passible de criminalització’
A la primeria de l’any 2000 es va tirar a terra una illa de cases del barri de la Ribera de Barcelona, destinada, d’antuvi, a zona verda, però que fou requalificada per poder-hi fer un aparcament subterrani. Ara, el solar va restar deshabitat i ple de runa i de deixalles. Va ser aleshores que els veïns van començar a organitzar-se per enjardinar-lo i transformar-lo en una àrea d’activitats per a tothom. El Forat de la Vergonya s’havia convertit en l’únic espai verd de la Ciutat Vella. Sis anys després, malgrat les negociacions entre els veïns i l’ajuntament, les excavadores van entrar al Forat de la Vergonya i van tirar a terra arbres i mobiliari. Un dels actes de protesta que es va organitzar aleshores fou la manifestació del 5 d’octubre de 2006.
‘El Forat de la Vergonya ha estat una petita victòria del moviment veïnal –diu Ivorra–, però la crítica des dels moviments de base molesta, i tota lluita veïnal o social que a Barcelona no tingui el suport dels partits parlamentaris té un plus de criminalització i de repressió.’ Per ell, és aquesta criminalització que ha fet que l’acusació, del ministeri fiscal i de l’Ajuntament de Barcelona, demani vuit anys de presó. ‘Crec que des de la manifestació del 12 d’octubre de 1999 no hi havia hagut acusacions tan greus per una manifestació al carrer’, recorda.
Després de quatre anys i mig de campanya per a fer conèixer el cas d’en Jona i per a demanar que sigui absolt, el grup de suport ha intensificat aquests últims dies els actes de suport. Dissabte va haver-hi una manifestació a Barcelona i avui durant el judici, una concentració davant la Ciutat de la Justícia.
