27.02.2011 - 06:00
Com cada diumenge de Carnestoltes, al Fort de la Guàrdia de Prats de Molló es reuneixen els homes que baixaran al poble per reviure l’antiquíssima Festa de l’Ós. Acompanyats dels caçadors, els ‘óssos’ vestits amb pells de xai i mascarats amb una barretja de sutge i oli fan camí cap al poble, on s’enfronten amb el públic que els espera ansiós. D’entre la gent van triant les víctimes, a les que llancen el pal que duen per iniciar la brega i que acabaran per terra i ben empastifades. Ningú no escapa als óssos, encara que aquests preferixen atacar noies joves, presumiblement en una metàfora de la fecundació.
Els anomenats ‘homes de blanc’ o ‘barbers’, que recorden els Enfarinats d’Ibi pel seu aspecte, planten cara als animals, sense deixar d’enfarinar les noies. Els atrapen i fan com si els afaitaren, tot traient-los les disfresses de manera que els retornen a la seua condició d’homes. Hi ha qui ho interpreta com una reminiscència de l’antiga creença que l’home desdendeix de l’ós, i hi ha també la interpretació que és una metàfora de la castració i domesticació de l’animal. Al remat, el ball de l’ós posa punt i final a la festa.
L’origen d’aquesta festa, i d’altres de similars que se celebren a Sant Llorenç de Cerdans (també al Vallespir), a Encamp (Andorra) o al Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) pot trobar-se en l’antiga llegenda de segons la qual un ós va raptar una bella fadrina i la va recloure a la seua cova, fins que va poder fugir-ne indemne el dia de la Candelera.
Enllaços
Array
