25.02.2011 - 06:00
La desaparició d’un jove romanès, estudiant Erasmus de la Universitat Autònoma de Barcelona, obre ‘Natura quasi morta‘ (Edicions 62), la nova novel·la (vídeo) de Carme Riera, en què per primera vegada aborda el gènere negre. La trama, situada a l’any 2008, té per rerefons les mobilitzacions dels estudiants contra el Pla Bolonya.
Riera va presentar el llibre acompanyada d’Andreu Martín, l’autor català de novel·la negra més notable, que va assessorar-la i ajudar-la. Sobre l’aventura de l’escriptora mallorquina, Andreu Martín va dir: ‘Carme Riera dignifica el gènere. I no ha vingut a revolucionar-lo sinó a seguir-ne les peculiaritats.’ En canvi, Riera es va declarar admirada dels qui fan novel·la negra, que troba d’una gran dificultat: ‘L’he escrita per provar-me, a mi mateixa, perquè en el procés d’escriptura m’agrada de posar-me fites i divertir-me, però em sembla que no hi tornaré, a la novel·la negra, perquè tot hi ha de ser perfectament travat.’
Això fa pensar que el personatge de la sots-inspectora dels mossos d’esquadra, Manuela Vázquez, no tornarà a la investigació. Carme Riera ha recordat la feina que li va donar la policia: ‘Vaig haver de canviar molts capítols, perquè l’Andreu em va dir que retratava una policia molt tronada i que havia de dignificar-la. Jo en tenia un record amarg de quan vaig estar tancada a la comissaria de la Via Laietana, a final dels seixanta.’
Un ‘túrmix’ de les coses que t’afecten
Diu Carme Riera que les novel·les sorgeixen d’un ‘túrmix’ de coses que t’afecten. En aquest cas, hi ha dos fets que la van colpir: el primer, l’explica en una nota al principi: la desaparició, el 13 de novembre de 2007, entre Barcelona i Sabadell, de l’estudiant Erasmus Romain Lannuzel, de qui no s’ha tornat a saber mai més res. L’altre, més personal, concerneix una noia romanesa que l’ajudava a fer les feines de casa. Era molt espavilada i Riera la va animar perquè es matriculés a la universitat a distància. Va demanar els papers i es va posar en contacte amb la família de la noia. Això va provocar una reacció dramàtica: la família, durant les vacances de Nadal, se la va emportar contra la seva voluntat. No n’ha tornat a saber mai més res.
En aquesta novel·la negra, Carme Riera hi toca dos temes de fons, habituals en la seva obra: el de la incomunicació entre generacions i entre els dos personatges principals, de la mateixa generació. També hi toca la qüestió de l’art, que ja apareix al títol: ‘M’agraden molt les natures mortes, i trobo fabuloses les de l’artista alemany Georg Flegel, que sempre hi posava un insecte fastigós. La idea és que amb el menjar afirmem la vida, les ganes de viure, però aquests insectes et diuen: ‘Ep!, que som mortals! I en aquesta idea també hi ha la clau del llibre.’
L’escriptora no era gens lectora de novel·la negra fins que s’hi va començar a interessar amb els llibres de la Donna Leon. Després van venir els d’Andrea Camilleri, dels suecs Asa Larsson i Mari Jungstedt, de Patricia Highsmith…
Riera coneix bé el campus de la UAB perquè hi és catedràtica de filologia hispànica i va viure en primera línia l’ocupació de les facultats per una part dels estudiants. L’escriptora és molt crítica tant del sistema educatiu català com del Pla Bolonya: ‘Som en un atzucac. Durant la transició es van fer algunes coses bé, però l’educació no va ser una d’aquestes. Calia un pacte de l’educació i no es va fer.’
