Joan Ramon Gomà: ‘La Viquipèdia no és per a treballar, sinó per a gaudir i distreure’s’

L’enciclopèdia en línia i oberta més potent del món, la Wikipedia, celebra deu anys a la xarxa. La primera versió després de l’anglesa va ser la catalana, Viquipèdia, que va estrenar-se el 16 de març de 2001. Els dies 16-20 de març celebrarà el desè aniversari amb un seguit d’actes. Propòsit: engrescar tothom a participar en la redacció d’articles per ultrapassar, tant com sigui possible, els 308.000 actuals.

Joan Ramon Gomà presideix l’Amical Viquipèdia, instituïda el 2008, després de la segona Viquitrobada. Afeccionat a les matemàtiques, va començar a revisar articles el 2 de setembre de 2007 per diversió. Ha fet més de 13.000 revisions i ha participat significativament en la redacció de més de 500 articles nous; d’aquests, 18 han estat considerats articles de qualitat, com el de l’arrel cúbica, article número 100.000 de la versió catalana.

Gomà és professor agregat del Departament d’Enginyeria Mecànica de la UPC en l’especialitat de processos de fabricació. És membre del grup de recerca de tecnologies de la producció de la UPC (Tecnofab) i fins el desembre de 2009 va ser director general de la Fundació Privada Centre CIM.

Com vau conèixer la Viquipèdia?

Navegant i cercant per internet hi vaig ensopegar. Em va costar de decidir-me a escriure-hi. Les primeres vegades et fa l’efecte que tothom hi pugui escriure de qualsevol manera. Després vaig veure que començava a tenir cara i ulls i que el contingut tenia força nivell. Em van venir ganes de contribuir-hi, però… Fins que l’any 2007 vaig veure un article incomplet, sobre l’equació de tercer grau, que des de petit m’interessava perquè m’havien fet creure, com deia l’article, que solament es podia resoldre per la teoria de Ruffini. El vaig completar i des de llavors cada dia dedico una estona a publicar i editar articles –i els caps de setmana, encara més.

Us heu especialitzat en articles de matemàtica?

No és que m’hi hagi especialitzat, és que m’agrada. Sempre he tingut aquest interès, però no en sóc pas un expert. A la Viquipèdia, com fa tothom, em dedico a fer-hi allò que m’agrada. Va ser casualitat que fes l’article 100.000, sobre l’arrel cúbica. Normalment feia un article el dia i hi havia molta febre per a aconseguir els cent mil articles. La casualitat va voler que, en enregistrar-lo, fos el cent milè. A més, el van distingir com un article de qualitat, títol conferit als millors articles de la comunitat. Se segueixen uns passos per millorar-lo i, si obté una majoria molt àmplia, s’hi posa un asterisc. A la Viquipèdia tot es decideix per acord. Per a tenir dret de vot cal haver-hi fet un mínim de treballs, però en general qui té ganes de participar-hi és tingut en compte a l’hora d’elegir i votar.

Com us coordineu?

La Viquipèdia funciona amb contribucions voluntàries i això marca molt què es pot fer. Quan treballa voluntàriament, la gent ha de sentir-se a pler. L’entorn ha de ser agradable; el tracte, cordial; que ningú no mani. Un dels factors d’èxit és que allò que aportes es veu immediatament, i la la informació de seguida val i serveix. La Viquipèdia funciona, fonamentalment, pel principi de valentia: que la gent es llanci a contribuir-hi.

Però com?

Millorant un article, si saps que pots fer-ho, sense demanar permís. És un principi que xoca amb la cultura que ens han inculcat des de petits. Però funciona molt bé, perquè el sistema confia en la gent: l’experiència demostra que més del 97% d’aportacions són constructives, milloren el projecte. I és molt efectiu, perquè, si calgués demanar permís, molta gent no hi participaria o hauria de saltar una barrera que consumiria uns esforços inútils. A la Viquipèdia mai no s’esborra res, sinó que es completa el material que s’hi troba; i si t’equivoques, amb un clic es recupera la versió anterior. És tan fàcil de desfer allò que algú pot fer malament, que el 3% de males contribucions o de destruccions es restauren immediatament amb ben poc esforç. Això sí, cal entendre que una aportació que, a mi, em pot semblar constructiva, a un altre no li ho sembli. La primera vegada que algú et modifica una cosa teva, et sap greu, però s’ha d’entendre que és el preu d’aquesta llibertat. Un cop ho has entès, veus que el fet és constructiu, que l’article es rescriu perquè s’entengui millor.

Hi ha, diguem-ne ‘categories’ d’usuaris?

Sí, però no n’hi ha cap que estigui per sobre d’una altra. Pots escriure a la Viquipèdia sense obrir-hi un compte, però recomano a tothom que n’hi obri un, que té alguns avantatges. Per exemple, pots posar els articles en vigilància, tens una pàgina de discussió amb els altres usuaris i pots publicar imatges. Forma part de la filosofia del projecte que tothom que vegi un error el pugui corregir sense perdre el temps donant-se d’alta. Els canvis recents consten en una llista i els articles nous, en una altra, que alguns usuaris repassen. Pots vigilar els articles per si ningú els modifica. A més, qui llegeix, de fet ja repassa. Aquests mecanismes fan que, de mica en mica, el contingut arribi a un cert grau de qualitat. És un equilibri dinàmic, perquè, cada vegada que algú observa alguna cosa i mira d’arreglar-la, hi ha un cert risc que s’equivoqui. A mesura que anem entenent aquests mecanismes podem proposar noves eines per a millorar la possibilitat d’adonar-se dels defectes i de millorar la qualitat.

Pot col·laborar-hi qualsevol?

Moltíssima gent. Els catalans, gosaria dir que tots els qui saben escriure en català, encara que no ho facin gaire bé. No cal anar a la biblioteca i documentar-se molt per fer un article perfecte. No ho recomanaria pas, com a primera aportació. S’hi pot contribuir amb petites correccions, traduint al català, cercant l’article del teu poble i carregant-l’hi, millorant la redacció d’una frase perquè s’entengui millor, fent una llista d’articles que hi hauria d’haver i que encara no hi són… Qui no té un tema que li agradi a la vida? A vegades més que no pas saber-ne, cal que un en vulgui saber. Una bona manera d’aprendre una cosa és escriure-la. S’adiu molt amb l’esperit del projecte: si aprens una cosa per curiositat, pots trobar-hi més satisfacció que no pas escrivint-ne una que ja saps perquè és la teva professió i t’hi dediques tota la setmana. Les qüestions relacionades amb la meva professió, no les toco, perquè la Viquipèdia no és per a treballar, sinó per a gaudir i distreure’s, per fer la feina ben feta, sense presses.

Per a treballar potser no, però és ben útil…

No és per a treballar, és per a fer feina (riu). D’alguna manera trenca el paradigma dels sistemes productius que divideixen tant les persones i les activitats que ha arribat un punt que dediquem una part de la nostra vida a fer coses per als altres, sense gust, amb tensió i estrès i una pressió i uns terminis, en canvi d’uns diners, que són un símbol per a intercanviar, i ens dediquem a consumir les coses que els altres fan per nosaltres i a destruir-les. La Viquipèdia i projectes d’aquest estil trenquen aquest paradigma, perquè es fan per passar-ho bé, no en canvi d’uns diners. En lloc de consumir, edifiques. A la vida ja sol passar que, una mateixa activitat, n’hi hagi que cobren per fer-la o que paguin per què els la facin. Si la Viquipèdia fos remunerada, seria un projecte diferent i complementari.

Què us aporta als qui hi participeu?

A les enquestes la gent respon, en primer lloc, que hi participa perquè és divertit, tant el projecte en si com els temes en què treballa. En segon lloc, que hi participa per fer país, per fer una aportació a la comunitat. Com a extensió, hi ha qui diu que ho fa per ajudar els altres. També hi ha motivacions filosòfiques: que si la feina de col·laboració és èticament correcta… Però el primer factor és sempre el de passar-ho bé. Crec que totes les altres motivacions són importants a l’hora de començar, però, quan has començat, si aquesta feina no t’enganxa, si no t’hi trobes a pler, és molt difícil que hi dediquis temps cada dia.

Quins avantatges té la feina de col·laboració a la xarxa?

Per mi, un avantatge que encara em sorprèn és que, d’alguna manera, de la feina d’uns afeccionats, se n’aprofiten els bocins de genialitat que tenim tots i els solda. A la Viquipèdia, quan un article està bé, es manté i, quan és mediocre, un altre el pot millorar. De mica en mica es van combinant les contribucions positives de tothom, els moments més afortunats, fins a produir un conjunt de nivell.

Ara sou el president de l’Amical Viquipèdia. Com es va instituir?

La majoria ens coneixíem pel nom d’usuari i vam començar a fer ‘Viquitrobades’. La primera es va fer el 2007. A la segona, el 2008, a la Biblioteca de Catalunya, vam instituir l’entitat perquè fèiem activitats dins el món real i teníem dificultats perquè no érem una entitat jurídica. Em vaig oferir a fer els tràmits i quan vam fer les votacions em van elegir president. Tenim 70 socis i prop de 300 simpatitzants.

Què es proposa l’associació?

Fer per la Viquipèdia allò que no es pot fer des d’internet. Hi ha una frontera que no deixa de ser una mica grisa: pots organitzar una reunió per internet, però va molt bé que l’entitat pugui demanar un local i organitzar la logística. Fem cursets presencials, promovem convenis amb les escoles perquè facin projectes relacionats amb la Viquipèdia, desenvolupem eines informàtiques que facilitin la feina interna, oferim suport als redactors –per a acreditar-se en un congrés, per exemple… Hi ha una llarga llista de serveis i d’activitats. Tenim unes despeses mínimes, ajustades a les activitats que fem, que es cobreixen amb les quotes de soci i amb donacions.

I no hi ha cap fundació que agrupi totes les versions?

La Wikipedia es va fundar el 2001. Al principi no calia res fora de la xarxa perquè els servidors i el banc de dades eren als ordinadors del fundador. Però, quan es van haver d’ampliar els ordinadors i l’amplada de banda, es va instituir la Fundació Wikimedia. Aquesta fundació fa inversions importants en desenvolupament del programari MediaWiki, és al servei de cada versió lingüística. I a tot el món hi ha associacions locals. La primera, que va fundar-se a Alemanya, té sis-cents socis i gestiona dos milions d’euros anuals, la majoria procedents de donacions personals destinats a projectes concrets.

Quines relacions teniu amb les organitzacions de les altres versions?

Cada versió lingüística s’organitza a la seva manera. Com que els continguts es publiquen en règim de drets lliures, hi ha permís per a publicar-los en les altres llengües, sempre esmentant-ne la procedència. De fet, és una bona estratègia; recomano i fomento la traducció perquè el projecte és mundial i s’adiu amb l’esperit que l’informa; la col·laboració és de tots. Em sap greu que algunes versions es girin l’esquena. És bo de poder aprofitar dos articles i redactar-ne un de millor. La Viquipèdia en català és l’única que té un robot que facilita les traduccions; és un programa integrat al traductor automàtic de la Generalitat, reconstrueix l’estructura dels articles i aprofita els enllaços interns. Augmenta molt la productivitat.

Quins són els projectes germans?

La Wikipedia és el que ha tingut més ressò i que ha crescut més, però n’hi ha n’hi ha més, com ara Wikimedia Commons, un arxiu comú de fitxers multimèdia, fonamentalment de fotografies, que serveix per alimentar els articles; el Viccionari; els Viquillibres, llibres de text escrits en col·laboració; els textos clàssics de Viquitexts; l’agència de notícies lliure Viquinotícies i el catàleg d’espècies Viquiespècies, etc. La Viquipèdia es manté oberta a la innovació i si ningú té cap projecte, sempre el pot proposar.

Ara celebreu els deu anys. Com és que la versió catalana fou la primera després de l’anglesa?

Quan va començar la Wikipedia en anglès, l’andorrà Daniel José Queraltó participava en totes les coses que sortien de la web 2.0 i hi contribuïa amb articles en anglès. Quan Jimmy Wales va anunciar que pensava a fer-ne més versions lingüístiques, en un correu electrònic l’esmenta: ‘Ens ha promès que deixarà d’infligir-nos el seu terrible anglès, si es fa la Viquipèdia en català. Faig broma, però ha demostrat interès.’ Va escriure el primer article i ho va fer començant pel començament: àbac. Ara és soci de l’entitat i continua contribuint-hi.

Quants articles conté la Viquipèdia?

Uns 308.000. N’hi hauria d’haver més: la versió anglesa en té tres milions! El coneixement és el mateix en català i en anglès. Suposo que trigarem una mica més. La demografia ens perjudica, però hem de cercar maneres noves. Hem d’aprofitar eines com el traductor automàtic o fets que sovint ens perjudiquen, però que ara podem aprofitar, com el de ser bilingües, cosa que ens permet de traduir de llengües diverses.

Amb quins actes compteu celebrar l’aniversari?

Volem aprofitar els actes i activitats per fomentar la participació en aquest projecte, per captar editors. Hi haurà actes dins i fora la Viquipèdia els dies 16-20 de març. De cara endins, segurament que canviarem el disseny de la portada, volem desenvolupar els deu articles més representatius, convidar antics editors a tornar, demanar l’adhesió d’entitats perquè ens agradaria fer el rècord de 2.000 editors en un dia… Seria bonic que poguéssim fer 10.000 editors; ho podem fer perquè el còmput es fa en un mes.

I les activitats presencials?

Pensem en un seguit d’actes, com ara tallers d’edició a deu llocs dels Països Catalans (a hores d’ara ja són una quinzena!). Jornades temàtiques, com la de Barcelona, sobre recerca i formació, en col·laboració amb la UOC, i una altra sobre la Viquipèdia a l’ensenyament; els dies 18-20 de març, a Perpinyà hi haurà un reunió internacional sobre la Wikipedia en llengües minoritàries o minoritzades –ens agradaria ajudar a obrir noves versions lingüístiques; un concurs de fotografies, que es farà a l’Alguer i que és un avançament d’un projecte europeu de fotografiar monuments; la Trobada GLAM Wiki de museus, el 23 de març al Museu de Picasso, per a establir col·laboracions entre els museus catalans i la Viquipèdia.

Cap on van la Wikipedia i el moviment de coneixement lliure?

M’agrada molt la Wikipedia, i el coneixement lliure, perquè els qui hi participen gaudeixen i creen valor. Em penso que el sistema econòmic ha arribat a un altre límit. Avui l’economia es basa en el consum. La tecnologia continua progressant, la productivitat continua augmentant, el cost estricte de producció cada vegada és més baix i, alhora, les empreses s’han abocat a la innovació i al desenvolupament de nous productes, i cada dia ofereixen més varietat… Amb això el mercat s’ha saturat i cada vegada és més difícil de vendre; al final, surt més barat regalar que no pas vendre. Les autoritats mundials no saben com sortir de la situació econòmica actual.

I quina sortida hi veieu?

Hi ha dues possibilitats: tornar a una economia de l’escassedat o acostumar-nos a una economia en què tenim més que no necessitem. En aquest segon cas, potser hauríem de treballar menys, i cobrar menys, i així tindríem molt de temps lliure. Un possible futur seria el de fer projectes com el de la Wikipedia, però també de recerca i de desenvolupament tecnològic, però al marge de la dinàmica de l’economia clàssica, que priva de desenvolupar coses que no siguin rendibles a curt termini. Estudiants, sense-feina i jubilats podrien fer projectes. Seria una possibilitat perquè la població s’engresqués a passar-ho bé i, en lloc de gaudir consumint i malmetent el planeta, gaudís dedicant-se a la investigació científica, a les obres culturals, als llibres, a les enciclopèdies en col·laboració…, com una activitat complementària de l’activitat econòmica. Seria bo que el creixement futur, de béns i serveis, s’ajustés a aquests paràmetres i no pas als de l’economia clàssica.