17.02.2011 - 06:00
El programa Educat 1×1, impulsat per l’últim govern tripartit, s’aturarà. El departament vol revisar el programa de digitalització de les aules, durament críticat, sobretot per dificultats de connexió, i per més coses. Tot amb tot, la consellera Irene Rigau ha precisat que la introducció d’ordinadors portàtils a les aules continuaria als centres de secundària que ja l’hagin començada.
L’Educat 1×1 ja havia estat molt polèmic, especialment perquè no hi havia assegurada la connectivitat, però també per la compra de llicències, pel fet que només es podia usar un model d’ordinador o per la poca participació dels mestres en la definició del programa.
Heus ací els punts per a entendre què és l’Educat 1×1
A quants alumnes ha arribat l’ordinador?
Segons el programa Educat 1×1, impulsat pel govern Zapatero d’acord amb el govern català, a començament del curs 2010-2011, 98.813 alumnes d’ESO de 616 centres: públics (369) i concertats (244), del Principat tenien un ordinador. Segons el programa, a més de l’ordinador personal, el centre ha de tenir la infrastructura adequada (pissarres digitals…), la formació dels docents, bona connectivitat, un mercat de continguts digitals.
El programa continuarà però només als centres que ja l’han començat
L’Educat 1×1 ha arribat aproximadament a la meitat de centres de secundària de Catalunya. El desenvolupament del programa 1×1 implicava la incorporació, al setembre, d’uns quaranta mil alumnes més, que finalment no tindran ordinador perquè el projecte s’ha aturat, com va anunciar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. El programa 1×1 continuarà als centres on ja s’havia introduït, per evitar que no tinguin ordinador els alumnes de primer d’ESO d’un institut on els alumnes de segon sí que en tindrien. Però el departament encara ha de decidir qui pagarà la continuïtat del projecte d’aquests centres i com.
L’ordinador: obligatòriament un Toshiba; el programari: Windows o Linux
L’ordinador personal és un Toshiba notebook de la sèrie 200, que, per cert, la companyia ha deixat de fabricar. Es lliura amb dos sistemes operatius, Windows i Linkat, una distribució pedagògica de Linux, i el centre pot triar l’un o l’altre. El Windows té data de caducitat i s’ha de pagar per renovar-lo.
Aventia SL, en col·laboració amb Abacus, gestiona el mercat de llibre digital
Els ordinadors es lliuren sense continguts, que s’han d’adquirir en format de llibre digital al mercat de continguts digitals que el departament ha desenvolupat específicament per a aquest programa i que s’anomena Àtria, que ofereix llibres digitals de trenta-nou editorials i de set llibreries. El centre tria els llibres que vol comprar d’aquest catàleg.
Aventia Iberia, SL, amb la col·laboració de la cooperativa Abacus, és l’empresa que ha dissenyat la plataforma –la desenvolupa i la gestiona. Aventia, una companyia poc coneguda, va obtenir una puntuació de 91/100 en el concurs d’adjudicació, més que no la UTE Corte Inglés-Telefónica, que va obtenir una puntuació de 86/100.
El pagament s’ha de fer per la Caixa
Les famílies tenen un compte personal virtual. El compte és un codi vinculat a la plataforma Àtria i el pagament es fa obligatòriament per la Caixa, amb qui Aventia té un acord: el concurs d’adjudicació requeria que l’empresa guanyadora tingués un acord amb una entitat financera. El compte personal es pot recarregar per vies diferents: mòbil, internet, transferència bancària, en efectiu a les oficines de la Caixa, via caixers automàtics o via web de l’entitat.
Cada ordinador 300 euros
La despesa en ordinadors (comprats a Toshiba) ha estat de 14.821.000 euros; i la despesa en llicències digitals, de 2.964.390 euros. El finançament ha estat de 300 euros per ordinador (que inclou les despeses de connexió), repartits a mitges entre els pares i l’administració. Els diners de l’administració provenen tant del ministeri com de la Generalitat.
La principal queixa: la connectivitat
Però hi ha hagut queixes sobre les dificultats de connexió de les aules, com les contingudes en l’informe del consell superior d’avaluació del sistema educatiu (pdf), del 2010. Les deficiències del programa van ser expressades pels directors dels centres i resumides així:
‘Les infrastructures de xarxa i el funcionament dels serveis de telecomunicació concentren el gruix de les crítiques de directors dels centres públics. Setmanes senceres sense funcionament i moltes incidències han afectat l’activitat acadèmica, han perjudicat la tasca dels professors, han afeblit la imatge del projecte per als pares, han motivat les queixes dels alumnes, han originat despeses innecessàries i han implicat un desgast gratuït dels directors. De cara al futur, els directors comparteixen la sensació d’incertesa, àdhuc d’escepticisme, sobre la possibilitat que les companyies involucrades siguin capaces de coordinar-se eficaçment, de superar la fragilitat de les solucions tècniques i de respondre als requeriments de més centres i de més alumnes participants en el projecte’.
Queixes sobre el tipus obligat d’ordinador i les llicències de Windows
També hi ha hagut crítiques sobre el fet que tots els ordinadors fossin de la mateixa marca i que tots portessin incorporat el sistema Windows, que vol dir que els governs o les famílies pagaven a la multinacional americana una quantitat de llicències important.
