15.02.2011 - 06:00
Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) s’està a Torroella de Montgrí (Baix Empordà), però tres dies la setmana baixa a Barcelona a fer classes de llengua i d’ estètica i a fer dos seminaris (un sobre Virginia Woolf) a la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL. És autor de deu obres (quatre novel·les, tres reculls de contes, tres assaigs). L’última novel·la, ‘Els jugadors de Whist’ (Empúries), ha tingut un ressò i un èxit de vendes molt per damunt de les altres, amb 8.000 exemplars venuts fins ara (segons l’editorial). L’escriptor explica a VilaWeb aquest viatge transversal del llibre, que a l’abril el portarà a la Sorbona de París. També el podeu veure llegint un fragment de l’obra per a la sèrie Escriptors.TV (vídeo).
Vicenç Pagès Jordà arriba a VilaWeb. Porta una carpeta sota el braç amb papers de diari i revistes plenes de curiositats…, que són la prova que l’èxit de ‘Els jugadors de Whist’ és transversal. ‘Mira, diu, el llibre va arribar a les llibreries el 3 de setembre de 2009 i tres dies després, el 6 de setembre, La Vanguardia li posava un semàfor verd, d’aquells de la segona plana del diari. La difusió començava molt bé. Al mes d’octubre, ‘Els jugadors de Whist’ ja era el número u de llibres més venuts del rànquing del Cultura/s de La Vanguardia, el somni de tot escriptor…’
Pagès Jordà també ensenya retalls de premsa i revistes molt allunyades del context literari, però que porten la ressenya del llibre: la revista del camp de golf de Torroella, ‘Pitch & News’ (‘Això sí que és sortir del circuit!’). O, una altra perla, l’aparició a HoraRosa, l’Hola de Figueres. Més documentat és el tractament que en fa la revista Empordà, amb un mapa de Figueres on situa els llocs importants del llibre, de manera que traça un itinerari de ‘Els jugadors de Whist’. Només l’he fet una vegada, sense acabar-lo, amb els llibreters de la ciutat. Això sí que és ser profeta a la teva terra!’ A més, la revista Empordà també va publicar una columna d’un col·laborador de la publicació, que havia anat a escola amb en Pagès: l’escrit era de caire nostàlgic i amb fotos de quan eren petits.
Pagès Jordà és dels primers escriptors que va començar a aprofitar i explorar les noves tecnologies i internet. Quina importància creu que ha tingut Facebook en la difusió i en l’èxit del llibre? Respon: ‘L’1 d’octubre vaig presentar a Girona ‘Els jugadors de Whist’, on es va projectar el vídeo promocional del llibre, un muntatge de fotografies relacionades amb el llibre que jo havia anat publicant a Facebook. Però l’efecte del Facebook diria que és un efecte post-venda. No sé si serveix per vendre més llibres; més aviat diria que serveix al lector perquè continuï connectat després de la lectura. Per exemple, quan va fer la gran nevada l’any passat, una lectora que no conec de res hi va publicar una foto de l’aqüeducte nevat.’
Abans de l’estiu el llibre va rebre el Premi Crexells a obra publicada, que atorga l’Ateneu Barcelonès; va sortir traduït a l’espanyol l’octubre del 2010; i el gener del 2011 va aparèixer en edició de butxaca a laButxaca. La novel·la ha portat Pagès Jordà a la universitat, i no pas a la seva. El 17 de gener, ‘Els jugadors de whist’ arribava a la Universitat Autònoma de Barcelona. L’acte, sobre la confecció del llibre, es va fer a l’aula 303 de la Facultat de Filosofia i Lletres, organitzat per Víctor Martínez-Gil, professor de literatura catalana contemporània. I l’abril d’enguany anirà, convidat, al departament de català de la Sorbona de París.
L’escriptor vol tenir lectors
I què ho fa que ‘Els jugadors de Whist’ hagi funcionat pel sistema del boca-a-orella, hagi captat l’interès de canals no literaris i porti l’autor a la Sorbona de París? Què té aquest llibre que no tenien els altres que ha escrit? L’editor Jordi Cornudella, que va intervenir en l’edició de ‘Els jugadors de Whist’, indica un motiu de relleu: en Pagès vol tenir lectors. Es nota que aquesta novel·la, sense renunciar a la qualitat, no proposa al lector una cursa d’obstacles, sinó que pensa en el lector, sap que el llibre no s’acaba fins que el lector no el llegeix.
‘Certament, diu Pagès, el muntatge del llibre, l’he fet pensant en el lector.’ I això què vol dir exactament? ‘Doncs que he retallat uns quants capítols, que algun fins i tot ha desaparegut perquè entrebancava la lectura… Escriure sense concessions vol dir que quan escrius només penses en tu. Doncs no, jo en aquest llibre he fet concessions: eliminant capítols, introduint escenes que fan mandra, com la del casament… He tingut la sensació de facilitar la feina al lector. Perquè el propòsit és que es diverteixi. Potser perquè, a mi, no m’agrada patir com a lector i m’he posat en el seu lloc. Com a lector, trobo que hi ha autors freds, que van a la seva, i n’hi ha que et fan regals, que són més càlids. A mi, com a lector m’agraden més aquests últims.’
‘Els jugadors de Whist’ no va sol
Una altra reflexió de Jordi Cornudella també dóna joc: ‘Els jugadors de Whist’ no camina sol. Ha coincidit a les llibreries amb dos títols més, d’autors d’edat semblant, que també han aconseguit un públic nou i fer un salt qualitatiu: Jordi Puntí amb ‘Maletes perdudes’ i Màrius Serra amb ‘Quiet’. Diu Pagès: ‘Sí, és important no anar sol, perquè aquest fet també ajuda a crear lectors. Entre escriptors no competim, ens ajudem. Tampoc no som cap grup, com la generació dels setanta. Ens veiem de tant en tant i prou. Això sí, compartim editorial i compartim agent literària, la Mònica Martín, que vol dir que compartim una mirada, un punt de vista.’
