14.02.2011 - 12:40
La policia militar i l’exèrcit egipcis han acordonat la plaça Tahrir del Caire i han començat a desallotjar les desenes de manifestants que encara hi romanien. ‘Ens han dit que tenim una hora per abandonar la plaça i que si no ho fem serem detinguts’, ha declarat a Reuters un dels manifestants, Yahya Saqr. Ahir, l’exèrcit egipci va proclamar la dissolució del parlament, la suspensió de la constitució i un període de transició de sis mesos.
La proclamació, feta des de la televisió pública, era signada pel consell suprem de les forces armades. Poc abans els manifestants havien protestat contra el gabinet de Mubàrak, encara actiu, malgrat la retirada d’aquest. Així, doncs, els militars fan el primer pas cap a una transició al país que ha de culminar amb unes eleccions lliures.
El comunicat de l’exèrcit té nou punts: suspensió de la constitució; formació d’una comissió per a esmenar articles constitucionals i definir les normes del referèndum popular sobre la reforma; dissolució de les dues cambres parlamentàries; el consell suprem de l’exèrcit governarà transitòriament durant sis mesos fins que a les eleccions; el president del consell suprem és el representant d’Egipte a l’estranger; el consell suprem promourà les lleis durant la transició; el primer ministre Ahmed Shafiq continua al càrrec fins a la formació d’un nou govern; eleccions a les dues cambres i a la presidència; l’estat es compromet a aplicar els tractats internacionals signats i vigents.
L’exèrcit envia així un missatge de tranquil·litat als manifestants i en satisfà una de les principals demandes, la dissolució del gabinet de govern de Mubàrak i la suspensió de la constitució. La cúpula directiva de les forces armades ha reiterat que una autoritat civil dirigirà la transició fins a les pròximes eleccions, però el comunicat no en dóna detalls.
Evacuació ahir de la plaça de Tahrir
Centenars de militars egipcis ja van desallotjar ahir una bona part de manifestants que restaven a la plaça de Tahrir del Caire. Quan va caure el règim, fa tres dies, alguns opositors van decidir de quedar-se a la plaça de Tahrir fins que no es veiessin les primeres reformes al país. Els manifestants temen que la veu del poble no sigui escoltada i demanen, entre més coses, que es derogui la llei d’excepció.
La pugna interna dins l’exèrcit entre la vella guàrdia i els joves militars fa recelar els opositors de Mubàrak, que temen que la cúpula directiva de les forces armades, que és part del règim, no porti a terme la transició que vol el poble.
L’exèrcit també va barrar la sortida del país de ministres i alts càrrecs del règim de Mubàrak com a mesura preventiva per poder complir una de les demandes dels manifestants: la investigació de tots els casos de corrupció de membres del govern.
Aquesta voluntat d’investigar la corrupció del règim va portar l’exèrcit a anunciar l’obertura d’investigacions a l’ex-primer ministre Ahmed Nazif, a l’ex-ministre d’Interior Habib el-Adli, i a l’actual ministre d’Informació, Anas el-Fekki, en arrest domiciliari.
Ara, els promotors de la revolta, entre els quals els joves del moviment del Sis d’Abril, han anunciat aquest cap de setmana la formació d’un consell de supervisió que defensi la revolució i negociï amb el nou govern militar. ‘El propòsit d’aquest consell és d’establir un diàleg amb l’alt consell militar i d’avançar en la revolució a través de la transició’, va comentar el professor universitari Jaled Abdel Qader Ouda. ‘El consell tindrà autoritat per a convocar protestes o per a desconvocar-les, segons com avanci la transició.’
La revolta s’escampa
L’èxit de la revolta egípcia va esperonar dissabte i diumenge els ciutadans del Iemen i d’Algèria a sortir al carrer i a reclamar la fi dels règims autoritaris que detenen el poder des de fa dècades. A Algèria, la manifestació de dissabte, convocada per alguns dels partits i moviments opositors de Bouteflika, va ser reprimida amb duresa per la policia, que havia ocupat els carrers per fer complir l’estat d’excepció. Fonts adverses al règim van afirmar que la jornada s’havia saldat amb centenars de detinguts i desenes de ferits.
Milers de iemenites van participar tant dissabte com diumenge en noves protestes. Els manifestants cridaven ‘Ahir Tunísia, avui Egipte, demà el Iemen’ enmig de proclames contra el règim d’Alí Abdul·là Salé. Aquest s’havia reunit divendres al vespre amb la cúpula militar i política i, de moment, el govern es va limitar a expressar ahir que respectava les decisions del poble egipci i que volia ajudar a ‘l’estabilitat, el progrés i el desenvolupament’.
A l’Iran les protestes no han ocupat encara els carrers ni les places, però els caps de l’oposició han convocat una jornada de suport a les revoltes egípcia i tunisiana, que s’havia de fer avui, però que el règim d’Ahmedinejat ha prohibit. El discurs oficial del règim presenta les revoltes de Tunísia i Egipte com un ‘despertar islàmic’ semblant al de la revolució islàmica del 1979 a Pèrsia. En canvi, la oposició, capitanejada per Mir Hossein Mousavi i el clergue reformista Mehdi Karubi, insisteixen en el caràcter laic de les protestes. Aquest últim va ser arrestat divendres a casa seva per ordre del règim, que tem que l’esperit de la revolta egípcia no prengui força a l’Iran. Aquest cap de setmana, divuit dirigents opositors han estat detinguts i la policia ha acorralat encara més les organitzacions de defensa dels drets humans i polítics.
