14.02.2011 - 06:00
Jaume Pla, cantant i compositor de Mazoni, és un músic hiperactiu que necessita envits constantment. Aquest últim any ha fer rodar les cançons de ‘Eufòria 5 – Esperança 0’; ha reeditat el seu primer disc, ‘7 songs for a sleepless night’, amb un concert enregistrat en directe; ha fet trenta-un concerts consecutius que també s’han enregistrat en un disc, ‘13.31’; fa versions de cançons quan li ve de gust i amb qui li ve de gust per publicar-les en càpsules individuals a Paracetamol Music… I avui surt a la venda el seu nou àlbum, ‘Fins que la mort ens separi’ (Bankrobber, 2011). Un disc ‘més blau, més nostàlgic i més malenconiós’, diu en aquesta entrevista amb VilaWeb TV.
L’estil de Mazoni és força inclassificable, i sorprèn a cada disc que fa. L’eufòria i la ràbia del disc anterior han donat pas ara a unes cançons més íntimes que parlen de mons interiors. D’amors, de desamors (‘Dia rere dia, has fet petit el que em mou / i ara tot cabria dins una closca de nou’) i de la mort (‘M’aixeco a pixar a les tres i penso que algun dia serem tots morts’). De por i dubtes (‘Sents com la por inunda el teu cos i estàs sol’). Amb personatges solitaris (‘Vius en un full en blanc / dins un calaix d’un despatx / presó de cel·lulosa / erma d’idees i escrits’).
Diu Pla que no sap per què aquest disc li ha sortit així, tan íntim, però que és cert que acostuma a reaccionar contra els discos anteriors. Per això, després de dos anys del disc ‘Eufòria 5 – Esperança 0’, ara no li ‘venia de gust continuar fent rock’n’roll’. I és així com en aquest nou àlbum les guitarres passen a segon terme i el grup ofereix onze cançons d’essència pop que deixen entreveure l’herència de grups com Beach Boys, Kraftwerk o Flaming Lips.
