13.02.2011 - 06:00
Al costat de l‘Organització de les Nacions Unides (ONU), el fòrum mundial on des de 1945 s’apleguen tots els estats (cent noranta-dos, tots excepte el Vaticà, la República de la Xina i Kossovë), l’Organització de Pobles i Nacions no Representats (UNPO) és una ONG internacional, sense vincles amb l’anterior, formada per representants de pobles indígenes, minories i territoris no reconeguts o ocupats. L’UNPO es va crear l’11 de febrer de 1991, divendres va fer vint anys, a la ciutat neerlandesa de l’Haia per a defensar els drets polítics i culturals dels pobles sense estat segons cinc principis: el dret d’autodeterminació, els drets humans, el pluralisme democràtic i el rebuig del totalitarisme i la intolerància religiosa, la no-violència i la protecció del medi. En l’acte fundacional de fa dues dècades, celebrat al Tribunal Internacional de l’Haia, hi van participar representants de quinze moviments d’alliberament de tot el planeta. Vint anys després, la llista ha arribat a la cinquantena, i hi ha hagut casos en què han esdevingut membres de l’ONU.
Origen
La idea de l’UNPO es va concebre a la dècada de 1980 arran de l’impuls de tres caps de moviments independentistes tibetans i uigurs a la Xina. Juntament amb l’advocat neerlandès Michael van Walt van Praag, que havia treballat per al dalai lama, van posar en marxa una assessoria legal per als dirigents de nacions que aspiraven a tenir un estat propi. A més d’oferir assessorament i veu a les minories, l’UNPO publica estudis monogràfics sobre aspectes concrets de les nacions que en formen part. Es poden consultar en aquest apartat.
En la fundació de l’UNPO, ara fa vint anys, van participar representants de moviments d’alliberament d’Armènia, els aborígens australians, els pobles de la Cordillera, els tàtars de Crimea, el Turquestan Oriental, Estònia, Geòrgia, la minoria grega d’Albània, el Kurdistan meridional, Letònia, Palau, Taiwan, el Tatarstan, el Tíbet i Papua Occidental. Dels quinze membres inicials s’ha passat a una cinquantena, però també hi ha hagut baixes: sis nacions membres de l’UNPO han obtingut la independència des de 1991 i han entrat a l’ONU: Armènia, Estònia, Geòrgia, Letònia, Palau i Tímor Oriental. Al seu si també hi ha Kossovë i Taiwan, reconeguts per setanta-cinc estats i vint-i-tres, respectivament, a més de dues repúbliques autoproclamades, la d’Abkhàsia i la de Somalilàndia.
En aquests vint anys de vida (publicació especial en pdf) també hi ha hagut nacions membres que n’han deixat de ser perquè han arribat a acords d’autonomia o autogovern dins d’estats. És el cas, per exemple, d’Aceh, de la comunitat albanesa de Macedònia, de Bougainville, de Gagàusia, d’Ingüixia i de la nació lakotah.
Vintè aniversari
En ocasió del vintè aniversari, ahir es va fer a l’Haia una conferència especial per repassar moltes d’aquestes experiències, algunes de reeixides i algunes de no tant (el dirigent ogoni Ken Saro-Wiwa, executat pel règim nigerià fa quinze anys, va ser vice-president de l’assemblea general de l’UNPO de 1993 a 1995), i per debatre sobre l’evolució aquestes últimes dècades de conceptes com autonomia i autodeterminació.
A la Municipalitat de l’Haia, paral·lelament, s’ha inaugurat l’exposició fotogràfica ‘Unhidden Faces‘, on es mostra la diversitat dels sovint desconeguts pobles que formen part de l’UNPO en termes d’ètnia, cultura, religió i política.
