10.02.2011 - 06:00
El periodista nord-americà David Kirkpatrick, autor de desenes d’articles i reportatges sobre internet i les noves tecnologies per a publicacions com Fortune i The Daily Beast, ha passat per la seva admirada Barcelona a presentar-hi el llibre ‘L’efecte Facebook‘ (labutxaca), el primer acostament seriós i exhaustiu a aquesta xarxa social nascuda en una residència d’estudiants de la Universitat de Harvard (EUA) el 2004 gràcies a ‘un noi de dinou anys inquiet i irreverent’. És una anàlisi minuciosa de l’origen i del desenvolupament cronològic de Facebook, des del naixement com a versió digital dels típics anuaris impresos de les residències universitàries (‘facebooks’, se’n diuen) fins al gegant d’internet actual, amb sis-cents milions d’usuaris. Aquesta veritable crònica de Facebook, Kirkpatrick l’ha escrita gràcies al contacte directe amb els principals actors de l’empresa, que van explicar-li tota mena de detalls que ‘fan molt més sucós el llibre que no pas el polèmic film “The Social Network“‘. De fet, és un dels pocs periodistes que ha tingut accés a Mark Zuckerberg, amb qui va arribar a establir una relació de confiança.
Kirkpatrick explica que es va adonar fa molt que Facebook seria molt important. ‘Em pensava que Facebook era sols per a universitaris, però el setembre del 2006, quan vaig conèixer personalment Mark Zuckerberg, vaig adonar-me que era un visionari, com Steve Jobs i Bill Gates, que jo ja coneixia.’ Des d’aleshores fins el gener del 2008 aquest periodista tecnològic va escriure molts articles sobre una xarxa social que en aquells setze mesos va passar de nou milions d’usuaris a cinquanta-cinc: ‘Un esclat sense precedents.’
En una nova reunió amb Zuckerberg, el 2008 a Davos (Suïssa), Kirkpatrick va proposar-li la idea de fer-ne un llibre. ‘Sorprenentment, s’hi va avenir de seguida. Els protagonistes de la història se sentien incompresos per les moltes crítiques que rebien, i necessitaven algú que expliqués com era l’empresa i com havia anat tot.’ Tot van ser facilitats de part de Facebook: ‘D’una banda, Mark Zuckerberg estava convençut de la transparència i, d’una altra, vaig trobar-me parlant amb nois de vint-i-cinc anys a qui ningú no deia fins on podien explicar-se. La part històrica del llibre, crec, és la més detallada que hi ha de totes les ‘start-ups’ nord-americanes.’
Aquest grau de detall a l’hora de descriure l’origen de Facebook, considera l’autor, permet d’entendre molts dels efectes (polítics, empresarials, de màrqueting, d’identitat personal…) de la xarxa social, i del seu possible futur. Un futur que Kirkpatrick veu favorable. ‘De moment, no es pot veure on és el límit de Facebook, perquè és una nova manera de comunicar-se, com un nou pas després del correu electrònic. I no crec que sigui una moda passatgera, perquè la gent al darrere de l’empresa està molt obsedida a no caure en els errors de Friendster o de MySpace, que gairebé han mort. Només pensen a oferir un servei útil i a mantenir aquesta utilitat fent canvis tecnològics constants i innovant. Facebook sempre és a l’avantguarda tecnològica, és una veritable empresa tecnològica.’
I també irreverent, sobretot al principi, capaç de rebutjar inversors de referència a Silicon Valley com Sequoia Capital (‘no els queien bé’, diu Kirkpatrick) o ofertes de compra de colossos com Yahoo! I que s’ha imposat, de moment, a la resta de xarxes socials per unes quantes raons. ‘Una de les claus de l’èxit de Facebook és que per primera vegada la tecnologia ajuda la gent a relacionar-se.’ Un segon motiu que el situa al davant de la competència, segons l’autor, és la innovació tecnològica constant. I encara n’hi afegeix un altre, que no va tenir temps d’incloure al llibre: ‘Un altre tema important, que toca la intimitat, és que des de fa un any o dos la majoria dels humans ja viuen en ciutats, en entorns urbans, però no hem d’oblidar que la humanitat havia estat sempre més rural que no pas urbana. La gent vivia més a pobles, on hi ha molta menys intimitat. Facebook proporciona millor programari i millor tecnologia que no els competidors, però també recrea la vida de poble, de petites comunitats, en un món cada vegada més urbà. És un dels secrets de Facebook, el de permetre de tafanejar què fan els teus amics.’
‘L’efecte Facebook’, com indica el títol, descobreix a través de la breu i intensa història de la singular empresa de Mark Zuckerberg els efectes que ha tingut en el món actual. N’hi ha de polítics (com les revoltes de Tunísia i Egipte d’aquestes setmanes), de publicitaris (mai una empresa no havia delimitat ni identificat tant els seus usuaris) i, sobretot, de relatius a la intimitat de la gent. Facebook, diu Kirkpatrick, es basa en una premissa social: la transparència acabarà imposant-se en la vida moderna. Mark Zuckerberg i companyia tenen molta fe en la transparència total de la gent, però, paradoxalment, l’empresa no és gaire transparent sobre les nostres dades i la nostra informació (la que s’hi penja, però també el nostre comportament de navegació). ‘Potencialment, Facebook té el Projecte Genoma d’Internet’, arriba a afirmar l’autor.
La qüestió de la intimitat és essencial a Facebook. ‘Sens dubte, els joves tenen una visió de la intimitat molt diferent de la de les generacions més grans. Zuckerberg és molt representatiu de les persones de vint-i-cinc anys, no tan preocupades per la intimitat. Hi ha una qüestió fonamental que ho explica: l’experiència vital dels joves és molt diferent, han crescut envoltats de tecnologia i de càmeres.’ Per això l’autor creu que Zuckerberg no s’equivoca quan diu que el món serà cada vegada més transparent: ‘No sé si és bo o no, però aquest canvi cap a la transparència no es pot aturar.’ I recorda: ‘Ara critiquem Facebook, però hi ha molta més gent que té informació nostra: les companyies de targetes de crèdit, els bancs, la policia, els governs…’ Facebook, en aquest sentit, té molts nivells de control d’intimitat, més que no es pensa la gent, considera Kirkpatrick. ‘Però a vegades la gent no els sap fer servir i, alhora, no hi ha cap sistema perfecte. Resumint: cal pensar-ho molt bé, què s’hi posa i què no.’
‘En el meu cas, tenir una pàgina a Facebook sobre el meu llibre és la millor manera de promoure’l: la setmana passada vaig superar els deu mil amics.’
