08.02.2011 - 08:15
El nou partit de l’esquerra abertzale s’anomena Sortu (brotar, en basc), segons que informa avui el diari Gara. Ahir se’n van presentar els estatuts, en què el partit deplora la violència per a finalitats polítiques, incloent-hi explícitament la d’ETA (intervenció de Rufi Etxeberria). El PNB i Eusko Alkartasuna han demanat que el procés de registre i de legalització de la formació no s’obstaculitzin. De moment, els socialistes hi veuen ‘una millora notable’ i el lehendakari, Patxi López, ha reconegut que es deien coses que fins ara no s’havien sentit.
Els estatuts presentats ahir contenen una condemna de la violència amb intenció política, també la d’ETA. Els socialistes valoren aquest pas, però indiquen que potser no n’hi haurà prou per a poder-se legalitzar i presentar-se a les eleccions del mes de maig.
El secretari d’organització del PSOE, Marcel·lí Iglesias, va recordar que no correspon als partits de decidir si el nou partit podrà presentar-se a les eleccions, sinó al govern espanyol i, després, als tribunals. Però li sembla una gran novetat que fes un repudi explícit de la violència.
El govern espanyol haurà de decidir si impugna aquest nou partit, tenint en compte els estatuts presentats. Segons Iglesias, ‘la democràcia ha de ser molt exigent i creiem que no n’hi haurà prou amb unes manifestacions o uns estatuts d’un partit després de vint-i-cinc anys de donar suport a la violència’.
El dirigent abertzale, Rufi Etxeberria, va declarar, sobre els estatuts del partit: ‘S’hi repudia la violència, i concretament l’ús de la violència i de l’amenaça amb una finalitat política, i això inclou la violència d’ETA, si hi fos, en qualsevol de les manifestacions que tingui’.
Afiliats
Una de les novetats d’aquests estatuts és que el partit tindrà afiliats, que pagaran la quota pertinent i que tindran un seguit de drets, com el de participar en les activitats del partit, de votar en els òrgans interns i de ser elegits per a exercir càrrecs de representació interna. També estableix la figura del simpatitzant, que pot fer aportacions a la formació.
El màxim òrgan de direcció serà el Congrés Nacional, que es reunirà cada quatre anys i serà integrat per tres-cents delegats; aprovarà la línia ideològica i la modificació dels estatuts, arribat el cas. En el període entre congressos hi haurà l’Assemblea Nacional, màxim òrgan de direcció, que aplegarà representants locals i que es reunirà, si més no, un cop l’any. La gestió diària restarà en mans de l’executiva, integrada per vint-i-cinc membres, que serà elegida pel Congrés Nacional. Al davant de l’executiva hi haurà un secretari general, que també elegirà el Congrés Nacional per un període de quatre anys.
