08.02.2011 - 06:00
El president del congrés espanyol, José Bono, té previst de visitar demà la Guinea Equatorial amb una delegació del congrés. El motiu del viatge, que inclou una entrevista amb el dictador Obiang, no s’ha explicat als grups del congrés, que qüestionen la visita a un règim dictatorial. Tan solament Josep Antoni Duran i Lleida, com a president de la comissió d’Afers Estrangers, manté la previsió d’anar-hi; el representant del PNB, Josu Erkoreka, no hi anirà, i el del PP, Gustavo de Arístegui, encara no l’ha confirmada. Els grups minoritaris consideren vergonyosa la visita al règim d’Obiang, que potser no es farà per manca de suport polític.
L’explicació oficial de la negativa d’Erkoreka és que acaba de tornar d’un viatge als Estats Units i que s’estima més de no anar a Guinea. Però la setmana passada el PNB ja va expressar reserves sobre la conveniència del viatge. El substituirà, doncs, el Àlex Sáez, un dels diputats adscrits del grup socialista a la comissió d’Afers Estrangers.
Pel PP, Gustavo de Arístegui encara no ha decidit si hi anirà, recordant les desavinences entre el PSOE, el Ministeri d’Afers Estrangers i Bono sobre l’oportunitat del viatge. El diputat del PP insta la mesa del congrés a confirmar avui mateix si el viatge es farà.
‘Rentar la cara d’un règim corrupte’
Una de les veus més crítiques del viatge és la del portaveu parlamentari d’IU, Gaspar Llamazares: ‘Amb activitats d’aquesta mena fa l’efecte que des d’alguna instància de més enllà del congrés hi ha la pretensió d’aprofitar la diplomàcia parlamentària per legitimar un dictador com Obiang i per rentar la cara d’un règim corrupte, però amb qui sembla que tothom té interès a fer negocis comercials’.
José Bono tan solament ha informat del viatge els membres de la mesa, del PSOE, el PP, CiU i el PNB, però no els integrants de la comissió d’Afers Estrangers. I, per aquest costat, hi ha qui se n’ha queixat: el diputat d’Esquerra Joan Tardà. En unes declaracions a VilaWeb, deia: ‘No en sabem res ni hem estat convidats a dir-hi la nostra. És evident que ens hauran de donar alguna informació, i per això faré preguntes al congrés, per saber què en diuen.’ També recorda que el 2006 els diputats d’Esquerra, del PNB i d’IU es van plantar per evitar que Obiang trepitgés el congrés en una visita que va fer a Madrid de bracet del govern espanyol i del president del PP, Mariano Rajoy. Finalment, l’entrevista es va fer en un hotel. ‘I ara de sobte ens assabentem d’això’, s’exclama Tardà, que considera vergonyosa la presència de Duran i Lleida en aquesta delegació.
La posició de Duran
Segons les fonts de CiU consultades per VilaWeb, Duran no es definirà sobre el viatge fins que no se’n sàpiga el programa, perquè considera que correspon al congrés de parlar-ne i d’informar-ne. Fins aleshores no farà consideracions personals o de grup parlamentari, segons aquestes fonts. Però diumenge sí que hi va haver una consideració de Duran sobre la Guinea: el president de CiU al congrés va demanar al govern espanyol que indemnitzés els espanyols que residien a la Guinea abans d’independitzar-se (1968) per les propietats, sobretot plantacions, que van perdre.
La posició de Duran sobre la dictadura d’Obiang, ja la va expressar en una visita anterior a la Guinea, l’estiu del 2007. En unes declaracions a la Gaceta de Guinea, del juliol del 2007, Duran deia: ‘La Guinea Equatorial i el seu president han fet un esforç per a conservar la hispanitat al continent africà. Espanya ha comès errors polítics, en el passat, envers la Guinea Equatorial. Crec que és el moment de començar una nova etapa política en la qual prevalgui el respecte a la Guinea Equatorial i viceversa, una cooperació més estreta que ens permeti una col·laboració sense cap mena de pretensió d’imposar, sinó d’aconsellar.’
Enllaços
Array
