07.02.2011 - 06:00
Cançons que arriben a la gent perquè parlen d’allò que passa a tots els mortals. Cançons que es queden atrapades a la memòria i que fa que les cantussegis a tot hora. Sinceritat, naturalitat, modèstia i proximitat. Són allò que en diríem bona gent, i és per això que es fan estimar. És la combinació d’aquestes cançons que agraden tant a persones tan diverses i d’edats tan diferents amb la seva posada en escena el que ha fet que els Amics de les Arts hagi estat el grup més destacat del passat 2010 i que ahir fés al Palau de la Música el que serà un dels concerts més memorables de l’any 2011. En aquest vídeo podeu veure dues cançons íntegres de l’actuació.
Tan bon punt s’apagaren els llums i començaren a aparèixer els músics dalt l’escenari del Palau es desfermà la passió del públic, entregat durant tota l’actuació. Els Amics de les Arts, acompanyats de la Bed&Banda, amb secció de vents i bateria, van repassar el repertori de l’últim disc, ‘Bed&Breakfast’, i alguna peça de ‘Castafiore Cabaret’. Els moments més àlgids arribaren amb ‘A vegades’, ‘4-3-3’, ‘Les meves ex i tu’, ‘La merda se’ns menja’ i ‘Jean-Luc’, amb tot el Palau dempeus, cantant i picant de mans, des del nen de cinc anys de la primera fila fins a la senyora de setanta del galliner.
Cantant i rient. Perquè en un concert dels Amics saps que, a més de xalar amb les cançons, riuràs. D’acord que no és un humor d’aquell fi i/o intel·ligent, però Joan Enric Barceló, Eduard Costa, Ferran Piqué i Dani Alegret saben fer riuren. En són conscients i ho exploten (tot i que en algun moment potser convindria mesurar la dosi). En un concert dels Amics saps que, en algun moment entre cançó i cançó, t’explicaran unes quantes anècdotes de quan compartien pis d’estudiants, es fotran d’ells mateixos i deixaran anar alguna bajanada que et farà esclafir una rialla. Com històries de canonades trencades o de tàctiques per lligar amb noies sueques.
Però els Amics de les Arts també aporten el contrapunt a aquesta distenció. Ho fan amb cançons com ‘Liverpool’ o ‘Reykjavík’ i amb algun moment emotiu, com fou el final del concert d’ahir. Una versió de la ‘Cançó a Mahalta’ de Lluís Llach, precedida d’unes paraules sinceres i emotives de Joan Enric Barceló que van fer saltar les llàgrimes damunt l’escenari. ‘Som consicents del privilegi que tenim de tenir-vos aquí’, va dir, i per això va assegurar que després d’unes petites vacances treballarien per fer un disc que es trobés ‘a l’alçada de la il·lusió, les ganes i l’alegria’ dels centenars i centenars de persones que els han escoltat, cantat i animat a cadascun dels concerts d’una ronda que ara acaben.
