07.02.2011 - 06:00
Aquest Fòrum Social Mundial (FSM) arriba quan s’ha fet evident la crisi del model del sistema capitalista i els límits que té. Ara fa deu anys del primer Fòrum i, en tot aquest temps, la crisi ha donat la raó als moviments antiglobalització, en el context dels quals va néixer el fòrum. Un dels elements més positius és que el FSM ha permès la convergència d’un ventall molt ampli de moviments i organitzacions. Malgrat els límits i algunes debilitats, aquest és el punt de reunió més important de xarxes i col·lectius d’abast mundial.
El FSM va néixer en un moment d’auge del moviment altermundista, en què les cimeres i els fòrums mundials tenien molta importància. Aquests últims anys les lluites s’han focalitzat més en els territoris i contra polítiques més específiques; és a dir, el focus d’atenció ha passat d’un àmbit més global a un de més local. És evident que en aquests deu anys el context del FSM ha canviat i que aquest ha perdut centralitat, però continua essent el principal i més important punt de reunió dels moviments socials. De fet, el FSM ha mirat de descentralitzar les experiències perquè fossin d’àmbit continental i nacional. Aquest Fòrum Social de Dàkar permetrà de dissenyar estratègies entre les xarxes dels continents, amb la idea que aquestes xarxes es traslladin a nivell local. A casa nostra, l’any que ve celebrarem un nou Fòrum Social Català, en què portarem les estratègies i les discussions de Dàkar a la nostra realitat.
Els fòrums socials serveixen per visualitzar de manera clara les alternatives que es proposen a la globalització capitalista. I cosa més important, han de servir d’instrument en mans dels moviments socials de base. De punt de reunió i d’articulació de les lluites dels moviments socials. Mentre es mantinguin al servei dels moviments socials, seran útil. Si no, deixaran de tenir sentit. Algunes de les tensions vénen d’aquí, perquè en algun moment hi havia hagut la tendència a institucionalitzar-se o a donar pes a grans ONG, en comptes de donar-ne als moviments socials de base. Al Fòrum Social de Nairobi del 2007 es van veure força aquestes contradiccions, però en el del 2009, a Belem, amb l’augment de la crisi, es va tornar al caràcter més mobilitzador. Enguany s’ha mirat de posar èmfasi en aquest perfil, i avancem en la bona direcció.
Esther Vivas
