04.02.2011 - 06:00
Núria Amat (Barcelona, 1950) ha guanyat el XXXI Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes amb ‘Amor i guerra’, una història centrada en una família barcelonina durant la guerra del 1936-39; un dels cinc personatges d’aquesta família és Ramon Mercader, l’assassí de Trotski. Amat, que és parenta llunyana del personatge, assegura que la novel·la, encara que sigui ficció, aporta aspectes molt desconeguts de Mercader i que fins i tot apunta entre línies per què va matar Trotski.
La festa del Premi Ramon Llull s’ha celebrat per primera vegada a Ciutat de Mallorca. També és la primera vegada que la Fundació Ramon Llull ha organitzat el guardó més ben dotat de les lletres catalanes (90.000 euros).
La prehistòria de Ramon Mercader
Amat feia molts anys que treballava en aquesta novel·la. En el seu bloc hi ha una nota de premsa de l’any 2008 en què esbossa les traces d’aquest personatge, que era parent seu. Descriu el jove Ramon Mercader com un catalanista molt ben plantat, esportista, molt tímid, intel·ligent fins a un punt, marxista, molt influït per la mare…’
Els Mercader eren parents dels Amat: ‘A la família no es podia parlar de Ramon Mercader. Era una família plena de secrets. Però no és una novel·la per a passar comptes amb la família, més aviat a l’inrevés, és un acte d’amor a la família. Jo conec detalls que no se saben d’ell, perquè quan era petita passava moltes tardes amb la tia Raimunda i amb la mare de la Maria Mercader (que no era pas la mare del Ramon, eren parents segons), i també he fet una tasca molt seriosa de documentació.’ I diu que en certa manera la novel·la explica entre línies per què Ramon Mercader va matar Trotski. És una suposició, és clar, perquè ell no va revelar mai per què havia matat Trotski ni qui li ho havia encarregat.
La novel·la vol ser un homenatge a totes les persones que en temps de revolució i de guerra són capaces d’estimar, i també un homenatge al Tolstoi de ‘Guerra i pau’ i de ‘Anna Karènina’.
El jurat (format per Leonello Brandolini, Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol i Carme Riera) ha posat en relleu la construcció dels personatges femenins, sobretot el de la Valentina Mur, que creu que és l’encert més gran de la novel·la. Valentina és un personatge de ficció. Amat retrata una anarquista que lluita a la guerra, que s’enamora d’un burgès jove, malalt, poeta, intel·ligent i bon lector, parent de Ramon Mercader.
Una escriptora en dues llengües
Aquesta és la primera novel·la que Núria Amat escriu en català. Té un precedent, una obra de teatre d’encàrrec, que va dirigir Carme Portaceli a la sala Beckett, ‘Pat’s Room. Hotel de mala mort’ (1997). Sobre el perquè del canvi de llengua, diu: ‘Sóc una escriptora catalana i així em consideren a tot arreu. En les novel·les els personatges manen i s’han d’obeir. I per més que al principi vaig proposar-me d’escriure la novel·la en castellà, el 95% dels personatges que hi apareixen parlen en català i per això em va anar sortint en català.’ Reconeix que és un desafiament, però que ella és una escriptora en dues llengües. ‘En aquesta ocasió he tornat a la meva llengua materna, i ha sortit’.
Però Núria Amat ha fet declaracions ben polèmiques sobre la llengua. Va ser un dels deu autors que, convidats a la Fira del Llibre de Frankfurt, al final no van anar-hi en senyal de protesta. Ara aquell episodi li sembla lluny, i admet que ‘Frankfurt 2007 va ser realment un èxit, i en gaudim tots.’ I afegeix: ‘Potser sóc la primera o de les primeres que faig el pas de canviar de llengua, i aquest premi podria ser una invitació als altres escriptors que en tinguin ganes.’
L’any 2007, Núria Mata va signar el ‘manifiesto contra la persecución lingüística‘ en solidaritat amb l’escriptora Cristina Peri Rossi que va decidir deixar la tertúlia de Catalunya Ràdio per discrepàncies lingüístiques. Fernando Savater, Arcadi Espada o Albert Boadella també es van adherir a aquest manifest.
