03.02.2011 - 06:00
‘La casa cantonera’ és la segona novel·la que publica Sílvia Alcàntara (bloc) a Edicions de 1984, després de ‘Olor de colònia‘, que fou la primera. D’aquesta, ja se n’han venut més de 46.000 exemplars, segons l’editor, Josep Cots. En aquesta ocasió Alcàntara s’endinsa en els secrets d’una família d’un poble del Berguedà.
Sílvia Alcàntara va escriure ‘La casa cantonera’ alhora amb ‘Olor de colònia’. Ara, una volta publicada ‘Olor de colònia’, la va rescriure. Resultat: una novel·la curta, de cent quaranta pàgines, intensa, concentrada, que té el punt de partença en una experiència real que la va colpir: ‘Un dia, davant meu, va caure una dona indigent. Anava amb no sé pas quants gossos, feia pudor. Jo la vaig ajudar a aixecar-se i em va fer una mirada… que em va impressionar i que m’ha perseguit fins ara. Era una dona que, tot i convertida en la boja del poble, em va donar les gràcies amb molta educació. Això em va fer pensar, imaginar, com una dona feta i dreta havia pogut acabar essent la boja del poble. És una història cent per cent imaginada, però neix d’aquest fet.’
‘Diria que el tema central de la novel·la és la gelosia. Volia parlar d’aquest sentiment que tots coneixem bé, però que no reconeixem mai que sentim.’ Alcàntara situa la història al si d’una família treballadora. La mare, la protagonista, acaba vivint sola a la casa cantonera que esguerra la plaça. La casa s’ha de tirar a terra quan es mor aquesta dona que, amb els anys i la solitud, ha acabat esdevenint ‘la boja del poble’. Una volta morta, les dues filles tornen al poble i a la casa cantonera, on troben alguns objectes que són el pretext per a reconstruir la història de la mare i la relació que hi tenien. Una pregunta inquietant a la contraportada dóna la mesura de la complexitat emocional de la novel·la. Diu: ‘La infelicitat d’una filla és potser l’alegria secreta d’una mare?’
Sílvia Alcàntara, nascuda a Puig-reig (Berguedà), reviu el parlar d’aquells topants, el català que recorda de quan era nena. També reprodueix una part d’una cançó que diu que li cantava la seva padrina, que l’havia sentida de la seva mare. Podria ser una cançó de final del segle XVIII o de la primeria del XIX. La fa servir en aquest relat perquè no es perdi i la canta en aquest vídeo.
La lliçó de l’èxit
‘Olor de colònia’ va ser la primera novel·la publicada per Sílvia Alcàntara, el 2009, quan ja tenia seixanta-cinc anys. És un dels darrers èxits importants de la literatura catalana, sobretot en el mercat interior. És a punt de sortir-ne la traducció espanyola, la primera traducció.
Què n’heu après de l’èxit? Diu, ras i curt: ‘Que s’ha de tenir sort.’ Però afegeix: ‘A vegades encara penso si no ho he somniat.’ Explica que abans tenia més temps d’escriure, que l’èxit de la novel·la la té molt entretinguda: ‘Faig de tres conferències a quatre la setmana, a biblioteques, centres cívics, instituts… És impressionant. Als instituts els estudiants treballen la novel·la, és un bon punt de partida per a estudiar les colònies tèxtils…’
