01.02.2011 - 06:00
Ja fa vuit dies que Egipte viu una protesta sense precedents contra el president Hosni Mubàrak, aferrat al poder des del 1981. La revolta, inspirada en la de Tunísia, va començar fa una setmana sense una direcció clara. Tot amb tot, des del 27 de gener, una figura encarna la cara visible de l’oposició a Mubàrak. Des que va aterrar al Caire, dijous, el premi Nobel de la Pau del 2005, Mohammed ElBaradei, participa, cada dia, en el moviment de protesta pro democràcia. Nascut al Caire fa seixanta-vuit anys, al si d’una família acomodada, ElBaradei ha treballat durant aquestes últimes tres dècades fora d’Egipte. Per això hi ha veus que el qualifiquen d’oportunista. Tot amb tot, la implicació d’ElBaradei per fer introduir reformes polítiques i socials a Egipte no són noves. Fa just un any va reunir a casa seva al Caire un grup d’intel·lectuals i d’opositors (els influents Germans Musulmans inclosos) per constituir l’Associació Nacional pel Canvi.
Formació
Fill del president del Col·legi d’Advocats d’Egipte durant el mandat de Gamal Abdel Nasser, ElBaradei va seguir l’educació bàsica en unes escoles privades de la capital i va arribar a ser campió d’esquaix, als dinou anys. Va fer la carrera de dret a la Universitat del Caire (1962), i la va completar amb un mestratge en dret internacional a l’Institut d’Alts Estudis Internacionals i del Desenvolupament de Ginebra (l’escola de relacions internacionals més antiga d’Europa) i amb un doctorat de la mateixa matèria a la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York (una de les més selectes i prestigioses dels EUA).
Trajectòria professional
Amb aquest bagatge, Mohamed ElBaradei va fer els primers passos laborals el 1964 adscrit al servei diplomàtic. Va treballar dues vegades en la missió permanent d’Egipte a l’ONU, tant a Nova York com a Ginebra, i del 1974 al 1978 va ser assistent especial del ministre d’Afers Estrangers. En aquest període va participar en l’equip negociador dels acords de Camp David (1978), que van permetre l’establiment de relacions entre Egipte i Israel. El 1980 va deixar el cos diplomàtic per encarregar-se del programa de dret internacional de l’Institut de les Nacions Unides per la Formació Professional i la Investigació, i el 1984 va entrar a l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica (IAEA), a Viena, de primer com a assessor legal (de 1984 a 1993) i després com a assistent de relacions exteriors (de 1993 a 1997).
Per sorpresa, l’1 de desembre de 1997 va substituir el suec Hans Blix al capdavant de l’IAEA, un càrrec que va detenir fins el 2009. Segons que sembla, els candidats proposats no van obtenir els vots necessaris i el representant nord-americà a l’agència, John Ritch, va moure fils per col·locar-hi el seu amic ElBaradei. Durant tres mandats consecutius es va destacar fent verificar les instal·lacions nuclears iranianes i, sobretot, en les missions d’inspecció internacionals per determinar si l’Irac disposava d’armes de destrucció en massa. Davant el consell de seguretat de l’ONU, el març de 2003, ElBaradei va declarar que no havia trobat indicis que Saddam Hussein hagués reprès el programa nuclear. Tot i amb això, la invasió de l’Irac, amb els EUA i la Gran Bretanya al davant, es va consumar aquell mateix any.
El 2005 els EUA va ser l’únic país que es va oposar a la reelecció d’ElBaradei a la secretaria general de l’IAEA. Però, com que no va trobar prou aliats, no va poder aturar el tercer mandat, que va començar el 13 de juny de 2005. Pocs mesos després ElBaradei va rebre el premi Nobel de la Pau per haver-se esforçat ‘a prevenir l’ús de l’energia nuclear amb finalitats militars i per propugnar de fer-ne un ús amb finalitats pacífiques i de la manera més segura possible’. El comitè dels Nobel va valorar la seva tasca com a verificador nuclear, però també el seu combat per a difondre la tecnologia nuclear per a usos civils. En aquest sentit, el 2004 l’agència va llançar un programa mundial de lluita contra el càncer, amb els aparells de radioteràpia d’element central.
El 2009, quan va deixar la secretaria general de l’IAEA, ElBaradei ja va insinuar que potser disputaria a Hosni Mubàrak la presidència d’Egipte, en les eleccions previstes per al setembre del 2011. En una conferència a la Harvard Kennedy School of Government, l’abril de 2010, va plaguejar que cercava feina i que voldria ser un ‘agent de canvi i un advocat de la democràcia’ a Egipte.
