31.01.2011 - 15:11
Hi ha un moviment popular que neix de la desesperació i del fet que la gent ja no aguanta més tanta injustícia i tanta humiliació, no només per part del govern, sinó també veient com les principals potències mundials ajuden que aquests governs continuïn al poder. Com és que aquests governants porten vint o trenta anys consecutius i amb els seus hereus preparats per a rellevar-los? Igual que en el cas de Sadam Hussein, si no fos pel suport de les primeres potències, aquests dictadors no aguantarien al poder. A Tunísia, ho han demostrat, i a Egipte també. Aquest fenomen s’estendrà a tota la zona, en uns altres països, com Líbia i Síria, on veiem que els governs reaccionen injectant diner a la població, per tranquil·litzar-la. Però això ja s’ha desencadenat i no podran fer contenta tota la població. Hi ha una dita, segons la qual pots enganyar poca gent molt de temps; pots enganyar molta gent, poc temps; però no pots enganyar sempre tothom.
Al començament de la revolta del gessamí, vaig tenir un moment de preocupació, perquè sentia crits de ‘Déu és gran’, i em temia que passés com als anys setanta a l’Iran, on la revolta fou controlada per l’islamisme. Després vaig sentir que es cantaven el vers d’un poeta, que diu: ‘si el poble un dia reclama la vida, el destí ha de respondre’. I això em va donar esperança. L’alternativa islamista no estava ni preparada ni organitzada per aquest esclat, i no ha sabut reaccionar. Ara intenta trobar el lloc dins de la revolta. En el cas d’Egipte, la tornada d’ElBaradei em sembla un intent de les potències de guiar la revolució, per això va a pregar a una mesquita i unifica les forces amb els Germans Musulmans. Ara, els poble espera que hi hagi un govern que sigui digne.
Pius Alibek
(Nota: Aquesta opinió ha estat recollida per la redacció de VilaWeb mitjançant una conversa telefònica)
