31.01.2011 - 06:00
La setmana passada sis jutges del Tribunal Suprem d’Islàndia van declarar il·legals les eleccions que es van fer el 27 de novembre de l’any passat per elegir els vint-i-cinc membres de l’assemblea constitucional. Aquesta assemblea havia de repensar, la primavera del 2011, la constitució del país en aspectes tan importants com l’organització del poder, el paper de la presidència, la justícia, la democràcia participativa, la transferència de poders a organitzacions internacionals i qüestions ambientals. Pel tribunal, les eleccions no van ser constitucionals per uns quants defectes de forma i de procediment. Ara mateix no és gaire clar com es resoldrà l’embolic.
Una opció és d’aturar el procés de la convenció constitucional. Una altra és de convocar unes noves eleccions. I encara una altra és que el parlament designi a dit els vint-i-cinc membres de la convenció elegits el 27 de novembre, sense passar per les urnes.
A les eleccions, s’hi van presentar mig miler de candidats, que tan sols necessitaven el suport de trenta conciutadans per ser candidats.
La decisió del Tribunal Suprem va tenir l’aplaudiment del Partit de la Independència, conservador, que havia votat contra la llei especial que autoritzava la convenció constitucional, perquè la considerava un experiment car i fallit.
Les eleccions ara invalidades foren considerades per una part del país com el primer pas important d’Islàndia per regenerar-se democràticament després de la greu crisi financera del 2008, que gairebé va abocar el país a la fallida.
