31.01.2011 - 06:00
Diu que no és cap predicador i que no vol donar lliçons a ningú. Però té una visió clara i nova de Salt; i del procés regenerador que pot viure la ciutat en els pròxims anys. El director del Temporada Alta, Salvador Sunyer, saltenc de naixement, explica en aquesta conversa pels carrers de Salt que de la ‘situació complicada i amb dificultats’ que viu la ciutat se n’ha de fer precisament una virtut. I no només per a Salt, sinó per a tot el país.
‘Salt podria esdevenir una zona de moda Girona’. Com? Fent que sigui una ciutat atractiva pels joves i facilitant, amb fórmules diverses, que artistes d’arreu, ‘els quals tenen molta més facilitat per connectar amb la població immigrada’, s’hi puguin instal·lar i treballar amb la gent que hi viu. Un exemple? Berlín, la ciutat amb més artistes d’Europa. Explica que Salt té un gran avantatge, igual que Berlín, que és que els pisos són econòmics i hi ha infrastructures culturals potents. Cal, això sí, voluntat política per fer-ho i, sobretot, ‘una mirada llunyana, no centrada en el dia a dia, sinó a llarg termini’.
‘Agafem un bloc d’aquests que volen aterrar i fem-hi una residència d’artistes’
Per això no és partidari del pla municipal que preveu d’aterrar bona part dels blocs de pisos del barri nou de la ciutat, als quals hi viu la major part de la població immigrada. ‘Agafem un bloc d’aquests i fem-hi una resisdència d’artistes i un restaurant a la planta baixa que cada dos mesos faci cuina d’un país diferent’. És només un exemple. ‘Poden semblar fantasies? Sí’. Però no és cap invent nou i recorda que Salt ja ha actuat històricament, en moments direfents, com a nucli mobilitzador, especialment en l’àmbit de la cultura, per a tota la conurbació de Girona.
‘Salt no és la ‘banlieue’ de París’
Admet que la crisi econòmica ho posa difícil i que efectivament les taxes de desocupació són tan altes que ha crescut el nombre de robatoris. ‘Per tant també cal que la ciutat sigui segura, perquè altrament no és possible construir aquest entramat social’. Un entramat social, diu, que ha de liderar i començar a teixir ‘la gent de tota la vida de Salt’, com ha fet en les altres onades migratòries. I amb una llengua franca, el català. ‘Salt no és la ‘banlieue’ de París’, diu, sinó una cosa molt diferent: és una ciutat que ja té una societat estructurada i que sempre ha sabut teixir els fils necessaris perquè s’hi afegís la gent nouvinguda.
Comenta, això sí, que aquesta darrera onada migratòria és molt més complexa que no la vinguda d’Espanya als anys seixanta. I que per això cal, a banda de la voluntat explícita de la gent del territori, un major compromís de les institucions en tots els sentits, especialment en el suport de les entitats que treballen en pro de la cohesió.
Les invasions bàrbars
Comparant l’emigració africana i asiàtica vers Europa sencera d’aquests darrers anys amb la caiguda de l’Imperi Romà per les invasions bàrbars, diu que ‘cal fer sempre de la necessitat virtut’ i que, igual com va passar aleshores, tot plegat pot culminar amb una gran regeneració. Arribats a aquest punt, es pregunta: ‘per què no intentem que Salt sigui un exemple d’això que pot ser aquest nostre país? És a dir, una cosa petita, complicada, amb problemes, però en canvi regeneradora.’
