30.01.2011 - 06:00
L’Institut del Teatre, a través de la Diputació de Barcelona, ha publicat dos volums que recullen els textos que Ricard Salvat (1934-2009) va escriure sobre teatre. Els llibres es titulen ‘Una mirada al teatre modern i contemporani’, i mantenen els subtítols de dos volums que havia publicat el 1966. El primer fa: ‘El teatre és una arma?‘, i el segon respon: ‘El teatre és una ètica‘. L’edició, a cura d’Enric Ciurans, és introduïda per Jordi Coca. Per Coca aquests volums tenen plena vigència, ‘són plens de vida, són suggerents, frescos… fantàstics.’
L’any 1966 el director de teatre Ricard Salvat, fundador de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, va publicar a Edicions 62 dos volums amb el títol ‘El teatre contemporani’, que recollien la seva tesi doctoral. En el primer hi havia unes cinquanta pàgines dedicades al teatre naturalista, tema que als anys vuitanta amplià amb un text d’unes cent setanta planes, que només es va publicar en espanyol.
Als últims anys de la seva vida la idea de Salvat era de reeditar aquests dos volums, amb la part sobre el teatre naturalista substituïda pel text nou i més extens, i amb la inclusió de textos inèdits sobre fets teatrals. Jordi Coca diu a VilaWeb que la mort el va agafar revisant aquests textos. Així, doncs, quan l’Institut del Teatre es va decidir a tornar a publicar aquesta obra, va acordar que es mantindrien els criteris que Salvat havia proposat. El títol general dels dos volums ha variat una mica; ara es diu ‘Una mirada al teatre modern i contemporani’, però es mantenen els subtítols.
Per Coca, aquests textos són molt interessants: ‘S’hi veu com la seva posició, els anys seixanta, era completament innovadora, sovint contra corrent: posava en dubte la qualitat del teatre de l’absurd o d’alguns aspectes teatrals de Samuel Beckett. En aquell temps ja deia que el teatre no s’havia de veure únicament des del text, sinó des del conjunt de l’espectacle. També va desenvolupar una visió antropològica del teatre que llavors no feia ningú. I va fer una anàlisi de Bertolt Brecht completament vigent. També parlava de la recepció de l’obra pels espectadors i que era el públic qui n’acabava la lectura. Ja llavors era una idea molt suggerent.’
