29.01.2011 - 06:00
Imitant l’experiència de la ja anomenada revolució de gessamí, que ha expulsat del poder a Tunísia el president ‘perpetu’ Zine al-Abidine Ben Alí, les revoltes populars han agafat força en uns quants països àrabs més. En paral·lel a les protestes tunisenques, Algèria va viure manifestacions especialment de joves en contra de l’encariment del preu dels aliments i serveis bàsics, altíssimes taxes de desocupació i manca de representació política. Aquest denominador comú és compartit per les protestes (cronologia) convocades des de dimarts passat per l’oposició via xarxes socials com Twitter i Facebook a Egipte, on Hosni Mubàrak governa amb mà de ferro des de fa tres dècades. Des d’abans-d’ahir, han començat a sortir al carrer molts ciutadans del Iemen, en contra del govern del president ‘vitalici’ Alí Abdul·là Saleh. I a Síria, les autoritats han prohibit l’accés a Facebook per mirar d’impedir una nova revolta. A partir d’aquests casos concrets, i d’alguns altres, la BBC es pregunta si cal esperar un efecte dòmino al nord de l’Àfrica i el Pròxim Orient.
Partint dels fets de Tunísia, a l’article es parla d’Algèria, Egipte i el Iemen, on s’ha centrat l’atenció aquesta setmana. Però també s’hi esmenten Jordània, Líbia i el Marroc, tres estats en segon terme mediàticament que reuneixen, amb tot, prou condicions per veure néixer-hi revoltes ciutadanes. A Jordània, l’augment del preu dels aliments i de la taxa de desocupació de fet ja és al darrere de les manifestacions de dissabte passat, parcialment desactivades per la rebaixa del preu de certs aliments i dels combustibles. L’encariment de la vida no és tan agreujat a Líbia, un país ric en hidrocarburs, però les demandes democratitzadores sí que poden fer esclatar en qualsevol moment la revolta. El coronel Muammar el-Gadaffi, amb quatre dècades al poder, és el dirigent autocràtic amb més anys al poder de l’Àfrica i el Pròxim Orient. El Marroc, amb trenta-dos milions de persones, combina per la seva banda, i a un altre nivell, els dos factors que han encès la revolta a Tunísia i Egipte: problemes econòmics i sospita generalitzada de corrupció en la classe política. Fins el Líban, ha arribat aquesta setmana l’onada de protestes populars, però més contingudes.
La cadena de notícies en continu France 24 ha elaborat un mapa interactiu de les protestes al món àrab.
Onada d’immolacions
La immolació amb foc del jove venedor ambulant Mohammed Bouazizi, el 17 de desembre a Tunísia, va encendre el sollevament en aquest país nord-africà. No ha estat, ni de bon tros, l’únic cas al Magrib i al Pròxim Orient, on des d’aleshores ha tingut lloc una onada d’intents de suïcidi per causes econòmiques sense precedents. Especialment a Egipte, l’Aràbia Saudita i, sobretot, Algèria. Fa alguns dies, el diari algerià El Watan comentava en un article que solament en aquest país hi ha hagut una dotzena de casos d’immolació, alguns dels quals de reeixits, motivats per la desesperació en matèria econòmica. Un d’ells, Mohamed Aouichia, immolat amb foc el 12 de gener passat, resumia el grau de desesperació amb una frase molt gràfica: ‘Per mi, les úniques opcions són el-Intisar o el-Intihar (‘la victòria o el suïcidi’).’
Enllaços
Array
