27.01.2011 - 16:00
A Catalunya el nom d’Alfred Jarry, pare de la ‘patafísica’, va associat al de Joan Miró. El pintor va conèixer l’obra de Jarry al París efervescent de les avantguardes artístiques. Jarry ja era mort, però havia llegat la seva manera de concebre la vida i l’art als artistes que forjaren el dadaisme, el surrealisme i el teatre de l’absurd. Miró es va sentir fascinat per l’escriptor i per la seva obra dramàtica més conspícua, ‘Ubu roi’. L’obra el va acompanyar tota la vida i, quan en va tenir l’oportunitat, hi va donar vida en l’espectacle ‘Mori el Merma‘, estrenat el 1978 per la companyia la Claca, dirigida per Joan Baixas (vídeos).
‘Ubu roi’, una sàtira teatral sobre el poder absolutista, estrenada amb escàndol el 1896, exposa els excessos d’un monarca tan tirà com covard. L’obra no deixa de fascinar Miró al llarg de tota la vida, una vida marcada per una dictadura també. I al pas dels anys Miró no deixa de pintar i d’esculpir Ubú. Fins i tot va il·lustrar tres llibres d’artista: ‘Ubu roi’ de Jarry, l’any 1966; ‘Ubu aux Baléares’, el 1971; i el 1975 encara, ‘L’enfance d’Ubu’.
El novembre del 1975 Joan Baixas, responsable de la companyia de titelles la Claca, li fa una proposta que serà l’origen d’un espectacle que marcarà època: li demana de pintar una parella de titelles, caps-grossos o bèsties per al Festival de Titelles de Barcelona. Miró li respon que ell no vol pintar un parell de ninots, sinó fer tot un espectacle. Explica Baixas que Miró li va dir: ‘Que l’espectacle sigui la festa de celebració de la mort de Franco.’ I també: ‘L’espectacle ha de causar l’estranyesa d’un somni’.
La idea de l’espectacle va anar madurant i els ninots de Miró van néixer dels seus dibuixos de ‘Ubu roi’. Baixas recull l’evolució del projecte en un article del catàleg de l’exposició ‘Miró en escena’ (1994-1995 a la Fundació Joan Miró de Barcelona). I reprodueix algunes reflexions que els va fer Joan Miró: ‘En aquesta obra la cosa important no és què es fa, sinó què se suggereix. Junts cremarem un món i, si aquest té vida, s’anirà eixamplant. Això, ja ho va començar Jarry, quan va inventar-se l’Ubú. Jo donaré el nucli d’un món, l’energia central, però, els límits, no els puc posar…, van eixamplant-se tots sols. Tot això té vida pròpia. Jo planto la llavor.’
El cicle ‘ubuesc’ de Miró
L’any 2006, es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma va obrir l’exposició ‘Joan Miró i el món d’Ubú. Ubu aux Baléares’, centrada en el treball de Miró sobre Ubú, que va permetre de copsar la influència de Jarry en l’obra de Miró. La directora des Baluard de llavors, Marie-Claire Uberquoi, explica en un article del catàleg que va acompanyar l’exposició: ‘Les referències de Miró a la literatura i a la importància que té en la seva obra són freqüents. Parlant dels seus primers temps a París, afirma: “Els poetes que Masson em va presentar m’interessaven molt més que no pas els pintors que vaig trobar a París. Estava impressionat per les idees que expressaven, en particular per les seves discussions sobre la poesia. Llegia amb entusiasme tota la nit —sobretot poesia— en la tradició del Surmâle de Jarry…” Certament, l’atracció i l’interès per la literatura de Miró no es limità als textos dels seus amics —Breton, Éluard, Leiris, Tzara…— sinó també a l’obra dels autors recuperats i valorats pels surrealistes, com ara Rimbaud, Lautréamont i, per damunt de tots, Alfred Jarry. Des de ben aviat trobem l’empremta de la literatura de Jarry en obres de Joan Miró com “L’addition” (1924) o l’escultura-objecte “Personatge”(1937).’
Continua: ‘Després de l’edició d’Ubu roi del 1966, Miró no va pas donar el capítol Jarry/Ubú per tancat. Com feia sovint quan un tema l’interessava, el reprenia, hi tornava a treballar. Així ens han arribat una cinquantena de dibuixos-col·latge, actualment a la Fundació Joan Miró, que il·lustren, com si es tractés d’una auca, els principals passatges de la història del tirà.’
El cicle ‘ubuesc’ de Miró es va tancar l’any 1978 amb l’estrena al Gran Teatre del Liceu de ‘Mori el Merma’. Poc abans de l’estrena, diuen que Miró va dir: ‘Ara tothom ho veu clar, que allò que Alfred Jarry va imaginar era, en realitat, Franco i els seus. Aquesta és la raó per la qual Ubú m’ha fascinat durant els anys del franquisme, i és la raó per la qual l’he dibuixat tan sovint.’
