19.01.2011 - 10:55
Artur Mas ha subratllat la dificultat de la negociació amb el govern espanyol per a estabilitzar les finances, però ha recordat la responsabilitat de l’executiu de Zapatero en aquesta situació, validant al novembre els comptes de la Generalitat i amenaçant ara de blocar l’emissió de deute. ‘No som responsables de la situació actual, però no volem defugir la nostra responsabilitat d’intentar arreglar-la’, ha declarat Mas. Per això ha demanat la col·laboració dels grups parlamentaris.
El govern encararà aquesta situació sabent que s’han d’estabilitzar les finances, i també fent notar que aquest govern no defuig la responsabilitat, però no és responsable de la situació financera actual de la Generalitat’, ha declarat Mas, que, a més de l’anterior govern tripartit, ha considerat responsable el govern espanyol: ‘N’és responsable el govern central: el 24 de novembre va dir que la Generalitat compliria l’objectiu de dèficit i ara diu que no és així’.
L’amenaça d’Ocaña
‘Si se supera l’objectiu, com sembla que serà el cas, caldrà fixar un calendari i uns escenaris d’emissió de deute que necessàriament hauran de reconduir la despesa d’aquesta comunitat autònoma’, va declarar ahir el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña (àudio).
El president del grup parlamentari del PSC, Joaquim Nadal, ha acusat el govern de ‘gesticular’ sense concretar i de ‘fabricar conflictes’ externs quan parla ‘d’envestides’ des de Madrid. També ha replicat a Mas que és responsable de la situació de les finances ‘a partir del moment que assumeix la responsabilitat de la governació’. En el debat sobre l’estructura del govern al Parlament, Nadal ha carregat contra la ‘concentració de poder’ a Presidència i el paper de Duran i Lleida en les relacions amb Madrid.
La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha promès una oposició ‘responsable i constructiva’ i s’ha ofert per ajudar ‘aquest govern a fer polítiques econòmiques, fiscals i dincentius’. Responia així a la crida de Mas a actuar conjuntament per superar l’actual situació financera.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha reclamat a Artur Mas que concretés com pretenia fer aquest front comú davant ‘l’ofensiva recentralitzadora’. Durant la seva intervenció, Herrera ha retret al president català l’eliminació del departament de Medi Ambient i que s’hagi constituït un govern pensant en els interessos privats. En aquest sentit, ha dit que esperava que els nous membres del govern ‘no hagin vingut a fer negoci de l’administració’.
El dirigent d’ERC, Joan Puigcercós, ha instat Mas a fer un pas endavant pel concert econòmic. ‘Si volen que siguem responsables de la despesa també volem ser-ne dels ingressos’, ha dit Puigcercós, que considera que el govern espanyol busca ‘un boc expiatori’ en no ser capaç de fer front a la crisi. Un problema no només de sostre de despesa sinó també d’identitat nacional.
Tant Herrera com Puigcercós com Joan Laporta han criticat el nomenament de Pilar Fernández Bozal com a consellera de Justícia. En aquest sentit, el dirigent de SI ha recordat que Bozal va participar ‘en una operació contra les consultes sobiranistes i ha menystingut els 600.000 catalans que hi participaren’. Laporta també ha demanat a Mas com reaccionarà a les agressions de Madrid i a l’estabilitat financera: ‘Cal una evolució natural cap a la independència’, ha sentenciat.
La retallada de l’estructura del govern
En el ple d’avui Mas ha explicat la composició i l’organització del govern, just l’endemà d’haver-hi nomenats el 80% dels alts càrrecs. La guia completa del nou govern, en aquest enllaç.
El ple d’avui ha començat amb la votació, i aprovació, de les comissions parlamentàries que funcionaran durant aquesta legislatura. N’hi haurà vint-i-una: onze de presidides per CiU, quatre pel PSC, tres pel PP, una per ICV-EUiA, una per ERC i una altra pel grup mixt. Els únics vots contraris han estat els de Solidaritat.
També s’ha aprovat, per unanimitat, la reforma del reglament, que permetrà al grup mixt de constituir-se en dos subgrups, l’un amb els quatre diputats de SI, i l’altre, amb els tres de Ciutadans. Segons la proposta acordada, els dos subgrups tindran més autonomia per a presentar iniciatives legislatives i assistir amb veu i vot a la junta de portaveus.
