14.01.2011 - 20:00
Dissabte fa deu anys que els nord-americans Jimmy Wales i Larry Sanger van fundar la Wikipedia, l’enciclopèdia d’accés lliure que tothom pot editar. És gestionada per la fundació no lucrativa Wikimedia i es nodreix dels articles que fan desenes de milers de voluntaris de tot el món, no remunerats. Per celebrar l’aniversari, Wikipedia ha creat una pàgina amb informació dels actes organitzats als cinc continents per voluntaris i seguidors. Així, més de quatre-cents actes commemoren avui el desè aniversari en més de cent països. A casa nostra les commemoracions seran al març, coincidint amb la primera dècada de la versió catalana, la Viquipèdia.
L’objectiu de Wikipedia és créixer als països emergents on cada vegada hi ha més alfabetitzats i la xarxa és més accessible. Com a l’Índia, on enguany obrirà una seu a Nova Delhi (l’única fora de la principal a San Francisco), la Wikipedia també creix de manera exponencial al Brasil. L’excepció és la Xina, on l’organització ha decidit no traslladar-hi servidors. El govern xinès ha dit que si ho fan, han d’acceptar els límits que ells decideixin. Wikipedia no hi està d’acord i la pàgina en xinès creix gràcies a servidors localitzats fora del país.
La nostra Viquipèdia farà deu anys al març
A casa nostra, els actes commemoratius no es faran fins a mitjan març, quan farà deu anys de la creació de la Viquipèdia, la versió catalana. De fet, la Viquipèdia és la segona més antiga perquè l’edició alemanya, que es va instituir unes quantes hores abans que no la catalana, no va publicar res fins al cap de dos mesos.
Com faran avui en molts llocs, el principal acte serà una edició simultània d’articles des de molts indrets. El 19 de març serà el torn dels Països Catalans: la intenció és que hi acabin participant deu mil editors. Habitualment, la Viquipèdia té uns mil set-cents editors diaris.
L’èxit d’una iniciativa no lucrativa
La Wikipedia té quatre-cents milions d’usuaris mensuals, i això en fa la cinquena web més visitada del món. És l’única, de les deu primeres, que no té publicitat: el finançament prové, sobretot, de les donacions. En l’última campanya de finançament, del 15 de novembre de 2010 a l’1 de gener de 2011, s’han recaptat setze milions de dòlars, oferts per mig milió de donants (vint-i-dos dòlars per donant de mitjana).
Gràcies a la suma del coneixement de centenars de milers de persones de tots els racons del planeta que hi col·laboren voluntàriament, Wikipedia ja ha superat els disset milions d’articles escrits en dos-cents setanta idiomes. L’edició anglesa (amb més de tres milions i mig), l’alemanya i la francesa són al capdamunt del rànquing, per damunt del milió d’articles. En tenen més de mig milió la italiana, la polonesa, la japonesa, l’espanyola, la russa, la portuguesa i la neerlandesa. Per sota d’aquest ‘top ten’ en nombre d’articles hi ha, ben a prop, la Wikipedia en català, que ocupa des de l’any passat la tretzena posició d’edicions amb més entrades, gràcies als més de tres-centes mil articles ja publicats. El 2010 també ha portat una altra alegria als centenars de col·laboradors i editors de la Viquipèdia: ara fa un any va situar-se en el primer lloc mundial en qualitat, un índex que ordena totes les edicions segons l’extensió i el refinament dels mil articles considerats més importants pels usuaris d’una enciclopèdia.
Les altres potes de la fundació Wikimedia
La mateixa filosofia que inspira des de fa deu anys la Wikipedia és al darrere d’un bon grapat de projectes multilingües i no lucratius vinculats a la fundació Wikimedia. Hi ha un diccionari universal, lliure i gratuït que qualsevol persona pot editar (conegut amb el nom de Viccionari), un recull de citacions (anomenat Viquidites), una biblioteca de llibres de text i manuals lliures (Viquillibres), una comunitat pedagògica oberta (Wikiversity), una biblioteca de textos de domini públic o amb llicència lliure (Viquitexts), un directori lliure i gratuït d’espècies (Viquiespècies) i un servei de notícies d’actualitat (Viquinotícies). La majoria de projectes, tenen versió en català des del primer moment.
