12.01.2011 - 06:00
El diari Gara publica avui una entrevista exclusiva amb Arnaldo Otegi, portaveu de Batasuna. VilaWeb, d’acord amb el diari basc, us n’ofereix els principals extractes en versió catalana. En l’entrevista Otegi afirma que la seva detenció va tenir lloc sabent que el procés que conduí a l’alto-en-foc d’ETA estava en marxa i diu que l’estat espanyol ‘no té cap interès’ a canviar la situació actual al País Basc.
-Vostè és a la presó des de fa més d’un any ja. Sap per quina raó van ser detinguts l’octubre de 2009, quan sembla evident que el govern espanyol sabia què intentaven aconseguir?
-El govern espanyol va fer una acusació falsa contra nosaltres i ens ha empresonat, precisament perquè sabia exactament què miràvem de fer. Però van arribar massa tard. La crisi del ‘model territorial’ de l’estat és evident i ells saben que una segona transició és inevitable. Per a intentar frenar o aturar aquest procés, l’estat ha cercat un escenari en el qual l’esquerra abertzale sigui anul·lada o com a mínim neutralitzada, apartada de les institucions. I aquest és l’objectiu de la repressió.
-Què vol dir quan parla de la inevitabilitat d’una segona transició?
-En els medis polítics, econòmics, mediàtics… de l’estat hi ha la consciència de la necessitat de revisar el model derivat de la constitució espanyola de 1978. La revisió i la discussió sobre el contingut del text es durà a terme perquè el model actual fa aigües pertot arreu. I amb aquesta revisió es volen aconseguir dos objectius: neutralitzar per sempre els problemes de nacionalisme en el model ‘territorial’ i aprofitar la crisi per a fer bocins l’estat de benestar. Aquest és el desafiament que encarem. I aquest és el context per al qual estem preparats amb la posada en marxa de la nostra nova estratègia.
-En l’entrevista que va concedir a Gara fa dos anys, considerava la necessitat de renovar l’estratègia política de l’esquerra abertzale.
-Efectivament, aquesta necessitat responia a la urgència d’aclarir les condicions del procés d’alliberament. Que ho podem resumir dient que hem passat més de deu anys convençuts que hi ha les condicions objectives per al canvi polític al País Basc, però que no ha canviat res. Quina és la raó? Hi podem donar dues respostes. O estem equivocats quant a l’existència d’aquestes condicions, o l’esquerra abertzale com a promotora del canvi es manté en una estratègia que no és l’adequada per a la materialització d’aquest canvi. La recerca de la resposta correcta a aquesta pregunta és el ciment amb el qual hem construït, desenvolupat i conclòs el nostre debat.
-Quina és la força d’aquest procés?
-La força del procés (i sabem que toparem amb una oposició ferotge) està en la nostra capacitat d’anticipació política i en la gran experiència en temes d’organització i lluita que la nostra base d’activistes ha demostrat.
-Cal per això una organització legal? A quin preu? Com es veu la iniciativa presentada el 27 de novembre a Pamplona proposant les bases d’un nou projecte polític i organitzatiu?
-La pregunta jo la formularia d’una altra manera: hem d’estar en igualtat de condicions amb la resta de formacions polítiques per a encarar els desafiaments que hem definit? Ens hem de dotar d’organitzacions que ens permetin enquadrar la part més conscient i combativa del poble treballador basc? Hem de ser presents en la lluita institucional? I hem de desenvolupar també la mobilització? La meva resposta és que sí, definitivament sí.
Respecte al preu, cal dir dues coses. La primera és que acceptar, per exemple, les condicions de la llei de partits és un preu insignificant comparat amb el preu que la nostra gent pagaria si no es reuneixen les millors condicions per avançar en el procés d’alliberament nacional. La segona és dir que hi ha un preu que nosaltres no pagaríem mai i aquest és el d’abandonar la lluita per un País Basc independent i socialista.
-Quin hauria de ser el paper del govern espanyol en el nou procés? De quina manera la societat basca o l’esquerra abertzale poden estimular un canvi de cicle a l’estat espanyol?
-L’estat, això ha de quedar clar, no té cap interès a canviar de cicle, perquè en l’estat actual de coses, ell hi guanya i perdem els bascos. Quan canviarà? Quan davant la nostra lluita, l’acumulació de les nostres forces i la confrontació democràtica arribi a la conclusió que no fer res li suposarà més costos que no beneficis.
-Quina és la importància del suport internacional? Quina és la potencialitat de la declaració de Brussel·les i el Grup de Contacte Internacional que ha posat en marxa? Per què creu que els seus signataris i els seus promotors són vistos amb menyspreu per alguns partits a Madrid i el País Basc?
-La presència d’observadors internacionals ens permet moure la confrontació d’idees i propostes en un escenari o en un espai en què les nostres posicions tenen molt més pes que no les de l’estat, simplement perquè, a més de ser raonables, són perfectament democràtiques. Per tant, el menyspreu pels observadors internacionals que s’observa en alguns cercles és inversament proporcional a la seva debilitat política.
