11.01.2011 - 16:45
És important que el Tribunal Suprem rebutgi el recurs del Ministeri Fiscal pel qual es demanava un augment de la condemna perquè entenia que calia afegir un delicte de conspiració per a cometre atemptat terrorista. No només perquè l’argument és desestimatori sinó perquè la sentència que ho resol fa afirmacions com les següents (pàgina 20): ‘En el cas que s’analitza no ens trobem davant d’un grup terrorista preexistent sinó que és la pròpia preparació de l’acte terrorista la que serveix per a declarar l’existència de l’organització, la seva qualificació com a terrorista i la condemna dels acusats per pertinença […] Els explosius no eren a disposició del grup i en la sentència no es fa cap referència ni a quan i com s’aconseguirien, ni tampoc a com es farien servir, de manera que en el moment de la detenció no hi hauria cap possibilitat de produir objectivament el resultat delictiu. Així mateix, la sentència destaca que tampoc no consta acreditat amb precisió el dia i el lloc…’. Aquesta argumentació també és la que comporta la retirada de la condemna pel delicte de tinença d’explosius.
Aquests dos elements reafirmen la nostra argumentació que no hi ha absolutament res que acrediti de forma fefaent i objectiva que hi havia un atemptat en preparació. A més, la sentència ens dóna la raó, d’alguna manera, quan afirma que tot era tan embrionari que no hi havia cap prova de l’inici de preparació de l’atemptat. També reforça el nostre posicionament quan ens diu que el grup va néixer aquella mateixa nit amb aquesta acció. És a dir, que tot plegat no és res més que fum, i prova, precisament, que no hi ha fonament per a parlar i condemnar la ‘cèl·lula del Raval’.
D’una altra banda, la rebaixa de les penes fins a les penes mínimes previstes en el codi penal acaba de confirmar que el Tribunal Suprem ha vist que no és davant d’un grup perillós de persones, ja que, si no, hauria mantingut les penes desproporcionades de l’Audiència. Però els fets consumats d’haver passat tres anys en situació de presó provisional i una sentència poc valenta comporten una solució com aquesta: una sentència baixa però que manté la condemna.
Per això, ara anirem al Tribunal Constitucional. I, si cal, també al Tribunal Europeu dels Drets Humans. Perquè no pararem fins a obtenir l’absolució.
Benet Salellas, advocat dels onze condemnats del Raval
