El govern nord-americà posa Islàndia en el punt de mira

Els Estats Units han demanat a la xarxa social Twitter informació personal de persones vinculades amb WikiLeaks, segons demostren documents judicials a què ha tingut accés la cadena britànica BBC. El govern nord-americà vol que Twitter li doni noms, adreces, telèfons, dades bancàries, IPs i temps i contingut de les sessions de diversos activistes, entre els quals hi ha el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, i una diputada d’Islàndia, Birgitta Jonsdottir.

Precisament, aquesta diputada islandesa és la impulsora de la Iniciativa Islandesa de Mitjans Moderns (IMMI), un projecte de llei que blindarà la llibertat de premsa i esdevindrà la protecció més forta del món en l’àmbit del dret d’informació. La llei té el suport dels diputats del parlament islandès i ara és en fase d’adaptació a la legislació del país.

Birgitta Jonsdottir ha confirmat, precisament a través del Twitter, la situació. ‘El govern dels Estats Units vol saber-ho tot sobre els meus tweets des de l’1 de novembre del 2009. S’adonen que sóc una membre del parlament d’Islàndia?’, ha criticat Jonsdottir.

La política, que va col·laborar en l’elaboració d’un vídeo per WikiLeaks que mostrava un helicòpter nord-americà disparant a civils, ha assegurat que demanarà assessorament al govern del seu país. Al seu Twitter, Birgitta Jonsdottir ha indicat que no acceptarà que Twitter cedeixi les seves dades personals. L’orde judicial també demana les dades d’activistes, com el hacker d’Holanda Rop Gonggrijp, i el programador nord-americà Jacob Appelbaum, entre d’altres.

El proper dimarts, Julian Assange farà front a la primera vista pel seu cas d’extradicció del Regne Unit. Suècia acusa el fundador de WikiLeaks d’un confús delicte d’abús sexual.