L’alta burgesia barcelonina des de dins

El periodista Cristian Segura (Barcelona, 1978) ha aconseguit el 43è Premi Josep Pla de narrativa amb l’obra ‘El cau del conill’. Segura ha explicat que la novel·la retrata amb ironia el moment present que viu l’alta burgesia barcelonina. El protagonista, Amadeu Conill, és un fabricant de setrills i setrilleres. La globalització canvia les regles del joc i el seu imperi s’enfonsa. La novel·la relata les peripècies del personatge per salvar la seva vida i la seva empresa. El Premi Nadal, que arriba a la 67ena edició, se l’ha endut Alicia Gimenez Bartlett, amb la història d’una maquis, ‘la pastora’, que actuava al Maestrat i els Ports.

L’alta burgesia des de dins

Segura considera que l’originalitat de la novel·la radica en el fet que es parlar de l’alta burgesia barcelonina des de dins: ell forma part d’aquesta classe social i a partir de la seva experiència personal i d’anècdotes i testimonis molt propers construeix la història, que és un reflex de la burgesia d’avui. ‘El llibre pot ser un cop d’efecte, perquè és una classe social molt tancada, que s’explica poc. I jo sóc un testimoni de primera mà. De fet, és una societat que no difereix gaire de les societats elitistes europees. Jo admiro molt a Joan Marsé, però sempre he trobat que ell parla des de fora.’ Segura emparenta ‘El cau del conill’ amb obres com ‘L’auca del senyor Esteve’ de Santiago Rusiñol i amb ‘Vida privada’ de Josep Maria de Sagarra. També ha dit que ‘El cau del conill’ té paral·lelismes amb pel·lícules tan diferents com ‘American Beauty’, ‘La escopeta nacional’ i fins i tot amb la recent ‘La mosquitera’.

Cristian Segura és periodista i s’ha passat els darrer sis anys (del 2003 al 2010) vivint a la Xina i a Alemanya, fent de corresponsal per al diari Avui. Actualment treballa al nou diari Ara. La novel·la, ha explicat, la va escriure a la Xina, entre el 2009 i el 2010: ‘Estava en una situació d’impàs, sóc molt nerviós, i escriure em va calmar. Tenia la voluntat d’analitzar com era la societat d’on venia, des de la distància.’ També ha comentat el paper crucial que juga la Xina en el llibre: ‘La Xina hi té un paper important en la novel·la, perquè el protagonista té negocis amb aquest país i, de fet, són els xinesos que l’acaben salvant. La novel·la retrata el pes que té la Xina actualment al món. I pel què fa a Alemanya, doncs també hi apareix, sobretot perquè m’ajuda a comparar el moment de democràcia poc desenvolupada que vivim aquí amb la democràcia consolidada d’aquest altre país.’

La renúncia cultural

En un moment donat Segura comenta que de vegades la gent oblida que la pàtria de l’empresari és la seva empresa i que la ideologia política té un paper secundari. Preguntat sobre la renúncia cultural que ha fet la burgesia catalana i sobre si aquest fet es reflexa en la novel·la, ha respost: ‘Sí que surt exposat, però no hem d’oblidar que també hi ha persones que no han seguit aquest camí (els Vilacasas, els Godia…). Actualment treballo en un diari, l’Ara, que té el suport de la burgesia barcelonina. Tot i així, la novel·la incideix més en l’altre part, però sense fer judicis morals.’

Alicia Giménez Bartlett guanya el Nadal

L’escriptora Alícia Giménez Bartlett (Almansa, 1951),  autora de novel·la negra protagonitzada per la popular inspectora Petra Delicado, ha aconseguit el Premi Nadal amb ‘Donde nadie te encuentre’. L’escriptora ha explicat que no és una novel·la històrica sinó més aviat una novel·la d’aventures on un psquiatre francès i un periodista català busquen als anys cinquanta pel Maestrat i els Ports ‘la pastora’, una bandolera adscrita als maquis a qui acusen de vint-i-nou assassinats. La novel·la està basada en un personatge real que es va morir recentment, l’any 2004. ‘Era una dona indòmita, terrible, que no se sabia si era un home o una dona. N’he vist dues fotografies i em va impressionar moltíssim la seva expressió: els seus ulls expressaven una tristesa profunda que em va commoure moltíssim. Fa deu anys vaig voler escriure aquesta història i vaig contractar un documentalista, però al cap de quinze dies va tornar dient que era impossible reconstruir la història de ‘la pastora’, perquè la gent no en volia parlar. El llibre l’he pogut escriure ara perquè un periodista de la zona, José Calvo, ha publicat un llibre (‘La Pastora, del monte al mito‘ de l’editorial Antinea de Vinaròs), amb tota la documentació necessària per entendre aquesta maquis.’ Giménez Bartlett ha assegurat que li hauria agradat escriure la novel·la en català, per poder jugar amb la llengua del sud i la del nord.

Una taula presidencial plena de presidents

La vetllada literària ha reunit a la mateixa taula el president de la Generalitat Artur Mas, els ex-presidents Jordi Pujol (amb Marta Ferrusola) i José Montilla, el conseller de Cultura Ferran Mascarell i l’alcalde de Barcelona Jordi Hereu.