Els ‘micromons’ de Benet Rossell

Entrem en l’imaginari de Benet Rossell, en els seus ‘micromons’: el microteatre, el microcinema, les micrografies. Benet Rossell fa cinema sense càmera, planta garrofes a Nova York i rescata decorats del vell Molino. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona li dedica l’exposició ‘Paral·lel Benet Rossell‘, que encara es pot veure, fins el 23 de gener. L’artista explica a VilaWeb.TV el seu imaginari creatiu partint de les peces exposades (vídeo).

Benet Rossell va néixer a Àger (la Noguera), el 1937. Una part de les seves referències són del món de pagès, el paisatge de la seva infantesa. ‘L’art el planto a terra. Els meus signes cal·ligràfics són una vegetació, proliferen com l’herba, la bona i la dolenta, germinen…’, diu.

Els anys cinquanta va baixar a estudiar a Barcelona, va passar per Madrid, el 1964 va instal·lar-se a París i va estar-s’hi més de vint anys. Va fer estades a l’Índia i al Nepal i va passar per Nova York. El 1983 va tornar a Barcelona. L’artista afaiçona el seu món artístic amb llenguatges diversos que acaben confluint: teatre, cinema, dibuix. Però aquests grans llenguatges artístics passats per l’imaginari de Benet Rossell es transformen en llenguatges i significats nous, marcats per la paradoxa, la ironia, l’humor i la crítica.

‘Paral·lel Benet Rossell’ recull una obra de quaranta anys, amb les cal·ligrafies, documentals i treballs basats en el cinema sense càmera. Fet i fet, 260 obres, una part de les quals no s’havien exposat mai encara.

L’exposició s’acaba sense acabar-se: la darrera peça és una proposta oberta, ‘Paral·lel, paral·lel’, en què el Molino de Barcelona és l’eix vertebrador d’una obra més àmplia sobre el barri i la transformació que ha sofert aquests últims cinquanta anys. I n’és un dels elements un bloc que Rossell actualitza molt sovint i que va esbossant el seu món i el d’un Paral·lel de molta intensitat, amb propostes delicioses com el documental ‘Claca‘. El bloc, a més, és obert a la participació de tothom.