30.12.2010 - 06:00
El conseller Tresserras es va acomiadar del Departament de Cultura fent un homenatge a Max Cahner, primer conseller de Cultura del Govern Pujol, i home clau de la cultura catalana dels últims cinquanta anys. Durant l’acte, es va destapar una placa commemorativa que batejava la sala d’exposicions del Palau Moja amb el nom del conseller.
Tresserras va explicar que aquest homenatge era sobretot d’agraïment per la tasca duta a terme per Cahner, que havia ajudat a convertir la cultura catalana en una de les cultures electives (que els ciutadans han triat) més potents del món. Tresserras també va reconèixer a Pujol que havia estat un encert nomenar Max Cahner perquè tenia una idea molt clara d’allò que calia per fer un país i que l’esperit fundacional d’aquella època encara ara es trobava en l’esperit militant dels funcionaris del departament.
Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador d’art, va definir Cahner com un creador d’iniciatives i com l’home que va arquitecturar el Departament de Cultura: ‘El més enriquidor va ser entendre la idea de Catalunya-ciutat, aquest mirar el país fora del centralisme barceloní. Va ser un conseller amb caràcter que va saber transmetre la idea de país i ens va inculcar la idea d’exigència a l’hora de fer la feina.
Va tancar l’acte Jordi Pujol, que no es va limitar a fer un repàs emotiu per la trajectòria de Cahner. Va anar una mica més enllà recordant que la tasca de Cahner d’estructurar un país, que ara es valora d’una manera força unànime com a fonamental, no va ser fàcil i que sovint va fer-se amb l’oposició sistemàtica d’una bona part del món intel.lectual, que en aquell moment no va saber entendre el que es feia. L’ex-president Pujol va recordar quan va conèixer Cahner: ‘Fa més de 50 anys, un dia a casa d’en Josep Benet, que me’l va presentat dient que hi havia dos nois que m’esperaven perquè volien parlar amb mi per renovar la revista Germinàvit (que van convertir després amb Serra d’Or).’ En el seu discurs, l’ex-president de la Generalitat va explicar com Max Cahner va agafar el precedent de Prat de la Riba i ‘d’una manera sistemàtica, germànica, val a dir-ho, va dir que havíem d’estructurar un país’. I això ho va fer abans de ser conseller, amb iniciatives com l’Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, com a conseller, posant les bases de la xarxa de museus, biblioteques, arxius i amb una política lingüística contundent; i després de ser conseller, amb el Teatre Nacional o la recuperació de la Revista de Catalunya. Pujol va acabar el seu parlament fent un balanç positiu de la col·laboració amb Cahner.
Max Cahner va agrair les paraules de tots els que l’havien glossat i es va manifestar satisfet de la feina feta. A l’acte també hi van assistir l’ex-conselelr Rigol i l’ex-conseller Vilajoana.
Cahner va ser conseller de Cultura entre 1981i 1984. A part de les activitats esmentades va crear l’Editorial Curial i va ser rector de la Universitat Catalana d’Estiu.
