23.12.2010 - 14:36
Avui és un dia per recordar la figura del psicolingüista Miquel Siguan, un dels artífexs de la immersió lingüística. Siguan va ser un home discret, membre de l’Acadèmia Europea i doctor honoris causa per diverses universitats europees. Siguan, expert en nens amb problemes neurolingüístics, tenia clar que l’única manera de garantir la pervivència del català era mitjançant un sistema educatiu integrador.
Avui també és dia per recordar en Tísner, escriptor, ninotaire, enigmista, traductor, escenògraf i soldat dels mots. En Tísner va lluitar aferrissadament per la pervivència de la nostra llengua, però cada cop que sentia el lema espriuà de “salvem els mots” hi afegia una i llatina. “Salvem-los, sí, però salivem-los”. D’ell vam aprendre a considerar el català, i qualsevol llengua, com una veritable font de plaer.
Avui és, també, un bon dia per recordar la figura d’Enric Moreu-Rey, home de lletres exquisit que va presidí la Societat Onomàstica. Moreu tenia l’aspecte d’un veritable gentilhome, però sabia conjurar l’aparença quaresmal amb una vida interior carnavalesca. En el seu introbable llibret El joc del contrapet (Quaderns Crema), Moreu explora sarcàstic aquest recurs lingüístic propi de la premsa satírica francesa. Un dels contrapets de Moreu transforma la frase “Les dues costelles són massa grasses” en un contundent “Les dues Castelles són massa grosses”.
Ni Siguan ni Tísner ni Moreu admetrien mai negar la immersió. Fora de la immersió el català entra en estat d’emergència.
Màrius Serra
